Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
indentació
Electrònica i informàtica
Acció d’endinsar els marges d’un paràgraf, de tal manera que la seva amplada disminueixi.
La indentació més habitual és la del marge esquerre s’usa sobretot per a distingir els exemples del cos del text la indentació d’ambdós marges també és d’ús habitual, per exemple, per a introduir cites llargues Per extensió, es parla d’indentació negativa quan els marges d’un paràgraf es modifiquen de tal manera que la seva amplada augmenta, per exemple, per a fer un encapçalament Cal no confondre la indentació amb la sagnia la sagnia només modifica l’alineació esquerra de la primera línia del paràgraf amb relació als marges d’aquest
realitat virtual web
Electrònica i informàtica
Realitat virtual que permet oferir continguts que es visualitzen directament des d’un navegador web.
És poc habitual, ja que actualment la majoria de continguts de realitat virtual s'ofereixen a través d'aplicacions específiques
centraleta privada de telefonia
Electrònica i informàtica
Sistema de telefonia en grup tancat utilitzat per organitzacions i empreses que, per seguretat o per economia, prefereixen operar amb una xarxa alternativa a la pública.
S'anomenen PABX telefonia si la commutació telefònica és automàtica, que és el cas més habitual, i W-PBX si la xarxa és per ràdio
recollir
Electrònica i informàtica
Portar una instrucció a la unitat de processament.
La tècnica més habitual consisteix a tenir un registre especialitzat, el comptador de programa, que indica, mitjançant l’adreçament indirecte, quina és la següent instrucció a executar
sensor autònom
Electrònica i informàtica
Sensor capaç de realitzar la seva funció de mesura i transmetre les dades sense estar connectat a cap altre equipament.
La transmissió de les dades es realitza mitjançant un sistema de comunicació sense fils, habitual per radiofreqüència Per alimentar el sensor s’utilitzen bateries o algun sistema de captació d’energia, com per exemple panells solars
pixelació
Electrònica i informàtica
Acció de pixelar o fer pedre nitidesa a una imatge, o part d’una imatge, engrandint els píxels que la componen fins a fer-los distingibles a la vista.
Una imatge es pot pixelar fortuïtament, sovint a causa d’una disminució defectuosa de la resolució, però és habitual pixelar imatges a la televisió i a la premsa, sovint amb l’objectiu de protegir la identitat de les persones que hi apareixen
distribució
Electrònica i informàtica
Programari divers que es distribueix conjuntament, usualment en un suport com ara un CD o un DVD.
En l’entorn Linux és habitual adjuntar al sistema operatiu aplicacions diverses, com interfícies gràfiques, entorns d’escriptori i d’altres aplicacions Debian, Red Hat, SuSE o CatLinux són exemples de distribucions Linux que incorporen programari divers al voltant del nucli del sistema operatiu
interferències electromagnètiques
Electrònica i informàtica
Estudi de la pol·lució electromagnètica creada per un equip electrònic.
Forma part dels estudis de compatibilitat electromagnètica La procedència de les interferències electromagnètiques pot ésser múltiple, però principalment s’estudien les interferències conduïdes per cables o per circuits impresos, i les radiades Quan les mesures d’un equip no compleixen la normativa, la solució més habitual és la de redissenyar els apantallaments i les connexions a massa
contrasenya
Electrònica i informàtica
Codi secret, generalment associat amb un nom d’usuari, utilitzat per tal de restringir l’accés a un dispositiu, un sistema informàtic, una pàgina web, etc, als usuaris autoritzats.
En els llocs web és habitual proporcionar mecanismes de recordatori de la contrasenya, que permetin als usuaris generar un nou codi secret, garantint la identitat del sollicitant Alguns serveis en línia faciliten diverses possibilitats per a aconseguir l’èxit de la recuperació entre les més habituals hi ha la pregunta secreta, l’enviament d’un enllaç que temporalment permet restablir la contrasenya o bé altres sistemes que utilitzen missatgeria mòbil SMS
oscil·lador de freqüència controlada per tensió
Electrònica i informàtica
Oscil·lador en el qual una de les reactàncies que formen el seu circuit ressonant varia proporcionadament amb una tensió de control.
El sistema més habitual és utilitzar en el circuit ressonant un díode varactor, dispositiu semiconductor que presenta una capacitat variable en funció de la tensió inversa de polarització El mateix efecte es pot produir si s’utilitza com a ressonador una esfera YIG Solen ser habituals marges de variació de freqüència d’una octava Es poden utilitzar directament com a moduladors de freqüència, encara que la seva aplicació principal és en sintetitzadors de freqüència