Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
diagrama de Trellis
Electrònica i informàtica
Diagrama dels possibles estats que pot anar proporcionant un codificador convolucional a mesura que executa la seqüència de símbols en què es codifica una paraula digital.
Es representen les diferents opcions anomenades camins que poden anar seguint els símbols transmesos en cada instant de temps pas del codificador
paral·lelisme
Electrònica i informàtica
Mètode de processament en què dues o més tasques es realitzen simultàniament.
El parallelisme es diferencia de la concurrència en el fet que en el processament concurrent les tasques o processos s’executen simultàniament en un mateix interval de temps, mentre que en el processament parallel les tasques o processos s’executen simultàniament en el mateix instant de temps
angle de fase
Electrònica i informàtica
En un fenomen periòdic sinusoidal, distància angular entre l’origen del temps i el punt considerat.
Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles
escombratge
Electrònica i informàtica
Física
Acció i efecte d’explorar d’una manera sistemàtica la superfície d’un objecte amb un raig lluminós (làser), un feix de partícules (electrons) o un tren d’ones (microones, ultrasons, etc) per tal de generar un senyal elèctric variable.
El valor instantani del senyal elèctric és funció de la informació continguda en la fracció d’àrea examinada a cada instant Aquesta informació és tractada convenientment per un sistema informàtic i és traduïda posteriorment en imatges La tècnica de l’escombratge és utilitzada en els analitzadors i els tubs d’imatge de televisió, en els sistemes de radar, en imatgeria electrònica, en els microscopis electrònics d’escombratge, en els analitzadors cromàtics d’imatge emprats en arts gràfiques, en la tomografia axial per ordinador, en els sistemes de telecòpia, en certs procediments…
optimació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de tècniques i mètodes emprats en el disseny d’un sistema, amb els quals es maximitza (o minimitza) un índex de comportament (també anomenat funció de cost) per tal de fer el sistema tan funcional i eficaç com sigui possible.
Inclou tècniques com el càlcul de variacions i la programació lineal programació matemàtica Troba una aplicació important en el problema disseny del regulador lineal òptim de la teoria moderna de control , en el qual el sistema que s’ha de controlar o regular és descrit per equacions diferencials lineals i l’índex que s’ha de minimitzar és l'estat del sistema i de l’acció de control Una altra aplicació és l' allisament òptim , on es tracta de dissenyar un filtre òptim que generi la millor estimació possible d’una variable dinàmica en un cert instant, basant-se en les dades…
concurrència
Electrònica i informàtica
Mètode de processament on dues o més tasques es realitzen simultàniament en un mateix interval de temps.
Un exemple de concurrència pot ser la realització d’una cerca per múltiples condicions sobre una mateixa base de dades en lloc de realitzar una cerca rere l’altra, el sistema decideix fer una sola cerca amb una condició múltiple L’ús de la concurrència pot significar que les diverses tasques o processos que s’estan desenvolupant hagin de compartir un mateix recurs en aquest cas, el recurs s’usa de forma alternativa entre les diferents tasques o processos, de tal manera que en cada instant de temps és usat per un únic procés, tot i que en un mateix interval l’usen diversos…
electrocardiografia
Biologia
Electrònica i informàtica
Estudi dels corrents d’acció del múscul cardíac i del mètode d’obtenció de l’enregistrament gràfic.
L’electrogènesi cardíaca va lligada a les modificacions fisicoquímiques que ocorren dins el teixit miocardíac per la propagació de l’ona d’excitació activació, que va seguida d’un procés invers que restableix les condicions de repòs recuperació Els fenòmens elèctrics es produeixen en la membrana cellular, que canvia de polaritat segons que la fase sigui de repòs polarització, d’activació despolarització o de recuperació repolarització Durant la propagació de l’ona d’activació hom observa que els potencials de la superfície cellular són positius davant l’ona i negatius al darrere Els dipols…
corrent altern
Electrònica i informàtica
Corrent elèctric la magnitud del qual canvia en el temps.
En un corrent altern periòdic tant la intensitat com la tensió varien d’una forma repetida en funció del temps, de manera que es tornen a reproduir successivament a cada estona τ, i durant una porció consecutiva d’aquest temps a partir del seu origen la polaritat va en un sentit, i durant la resta, en l’altre Té una gran importància en els usos industrials i domèstics i, en general, en tota mena de corrents forts i en els sistemes de comunicació El temps τ que triga a reproduir-se novament el seguit de valors és anomenat període o cicle i és mesurat en segons El procés que la…
circuit lògic
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic que efectua una determinada operació lògica.
Pot ésser constituït per un circuit electrònic discret, però actualment només tenen aplicació pràctica els realitzats de forma integrada Els circuits lògics són els elements bàsics dels sistemes automàtics de commutació, combinatoris o bé seqüencials dels ordinadors, etc Un circuit lògic posseeix un nombre determinat d’entrades i una sortida per al senyal lògic corresponent al resultat de l’operació efectuada amb els senyals aplicats a les entrades Els senyals estan codificats de forma binària, és a dir, els valors lògics són 0, 1, i són atribuïts convencionalment a dos nivells de tensió…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase…