Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
intel·ligència artificial
Electrònica i informàtica
Branca de la informàtica que tracta de la representació simbòlica del coneixement i dels mètodes d’inferència simbòlica per ordinador.
La intelligència artificial s’ha desenvolupat amb el desplegament de les tècniques utilitzades en el disseny d’autòmats capaços de funcions pròximes a les de la intelligència humana Les activitats de la intelligència artificial són el procesament del llenguatge natural, la recuperació intelligent de la informació en una base de dades, els sistemes experts, la demostració de teoremes, la robòtica, la programació automàtica, els problemes de la percepció i els jocs, etc Les tècniques que utilitza són la representació i modelització de coneixements, les estructures de control, la…
intel·ligència electrònica
Electrònica i informàtica
Adquisició d’informació per mitjans electrònics.
Les dades obtingudes normalment provenen dels sistemes de defensa estrangera, especialment d’equipaments electrònics com poden ser radars, sistemes de míssil, aeronaus, etc
intel·ligència de comunicacions
Electrònica i informàtica
En la intel·ligència de senyals, utilització de tota classe de comunicacions conegudes, com el telèfon, la ràdio, internet, etc., per tal d’obtenir informació.
Aquesta adquisició d’informació es realitza a través de la intercepció de les comunicacions estrangeres, sense rebutjar la informació obtinguda pels mitjans convencionals, televisió o ràdio Forma part de la intelligència de senyals i és un procés desenvolupat especialment en moments de conflicte
Marvin Lee Minsky

Marvin Lee Minsky
Matemàtiques
Electrònica i informàtica
Matemàtic i pioner de la intel·ligència artificial nord-americà.
Es graduà en matemàtiques a la Universitat de Harvard 1950 i obtingué el doctorat a la de Princeton 1954 Els anys cinquanta dissenyà ginys simuladors del comportament humà, en els quals intentà reproduir l’aprenentatge El 1958 s’incorporà al laboratori de John McCarthy , del Massachusetts Institute of Technology, on desenvolupà tota la carrera docent i de recerca El 1959 hi fundà l’AI Project, amb McCarthy, que encapçalà després de la marxa d’aquest 1962 Les seves realitzacions experimentals i teories donaren un fort impuls al desenvolupament de la intelligència artificial, que…
PROLOG
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació utilitzat en intel·ligència artificial.
És caracteritzat pel fet d’incorporar un motor d'inferències Desenvolupat a principi dels anys setanta per Alain Colmerauer i Philippe Roussel, de Marsella, el seu ús rebé un fort impuls davant la decisió dels japonesos d’adoptar-lo com a llenguatge per al desenvolupament dels anomenats ordinadors de cinquena generació La idea del PROLOG és que la tasca del programador s’ha de reduir a especificar el problema a resoldre, i deixar que el sistema informàtic decideixi com resoldre'l a partir de l’especificació donada Per a l’especificació s’usa una restricció de la forma clausular del llenguatge…
Lisp
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació dissenyat el 1960 al MIT i àmpliament modificat el 1966.
Basat en la teoria de les funcions recursives permet de tractar llistes amb una gran flexibilitat Considerat un llenguatge difícil i minoritari, és especialment utilitzat en aplicacions d' intelligència artificial
John McCarthy
Electrònica i informàtica
Informàtic i matemàtic nord-americà.
Es graduà en matemàtiques al California Institute of Technology 1948 i es doctorà el 1951 a la de Princeton Començà a interessar-se pels ordinadors i la computació a partir de l’afecció als escacs Entre les seves nombroses aportacions pioneres, que desenvolupà entre els anys seixanta i setanta, cal esmentar la computació en temps compartit , que permet el treball simultani de diversos usuaris en un mateix sistema informàtic, el disseny d’una sistema precursor de l’actual comerç electrònic i, molt especialment, el desenvolupament de la intelligència artificial , camp en el qual…
programació declarativa
Electrònica i informàtica
Tipus de programació que implica la descripció d’un problema sense especificar els passos necessaris per a arribar a una solució.
El que s’indica al programa són les propietats que ha de tenir el resultat i no la manera d’assolir-lo S'utilitza en la gestió de bases de dades relacionals i en plantejaments d’intelligència artificial
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
Free Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització dels Estats Units que crea i distribueix, gratuïtament, programaris d’altes prestacions, com ara els de GNU.
Fou fundada el 1983 per Richard Stallman, un especialista en intelligència artificial, amb la intenció de recuperar l’esperit que desaparegué amb la irrupció, al començament de la dècada dels vuitanta, dels primers programaris de propietat venuts extensament La idea de la fundació és aconseguir que el programari comercial esdevingui inviable gràcies a la possibilitat d’obtenir programaris igual o més bons de forma gratuïta