Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
ressonador de Fabry-Pérot
Electrònica i informàtica
Ressonador òptic i de microones consistent en dos miralls dielèctrics o metàl·lics, encarats i situats a una certa distància l’un de l’altre.
Actua a manera de circuit ressonant si la distància entre els miralls és un múltiple de la meitat de la longitud d’ona de la radiació És usat principalment com a ressonador en els làsers
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules fotoelèctriques, els…
fotònica
Electrònica i informàtica
Tècnica de la generació, l’amplificació, la detecció i el tractament de radiacions òptiques coherents.
Equival a l’electrònica dels fotons La fotònica nasqué, de fet, amb la invenció del làser i pràcticament no hi ha entorns fotònics en què no hi hagi làsers El primer làser aparegué el 1954, i el 1960 ho féu el làser de robí La fotònica és encara en ple desenvolupament i tot sembla indicar que dominarà en un gran nombre de camps en el futur Fins hi ha qui creu que substituirà l’electrònica de moment, totes dues coexisteixen i es complementen perfectament
heterojunció
Electrònica i informàtica
Junció constituïda per dos materials semiconductors de característiques diferents.
Quan ambdós semiconductors tenen el mateix tipus de conductivitat, p o n , hom l’anomena heterojunció isotipus quan la conductivitat és diferent, és una heterojunció anisotipus D’ençà del 1951, en què W Schockley proposà l’ús de l’heterojunció abrupta en un transistor bipolar, les heterojuncions han estat estudiades extensivament i hom les ha utilitzades en importants aplicacions com és ara el díode làser d’injecció, el díode emissor de llum LED, fotodetectors, cèllules solars, etc També, hom pot formar capes alternades d’heterojuncions, amb gruixos de capa de l’ordre de 10 - 6 cm Hom obté…