Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
amplificador operacional
Electrònica i informàtica
Amplificador destinat a efectuar una operació matemàtica determinada amb els senyals d’entrada, com per exemple, suma, diferència, producte, diferenciació, integració, etc.
Els amplificadors operacionals constitueixen la base dels sistemes analògics de control, de càlcul, analitzadors diferencials, simuladors, etc Actualment solen ésser circuits integrats lineals, d’unes característiques molt notables impedància d’entrada molt elevada i de sortida molt baixa, guany molt elevat superior a 100 000, banda passant molt ampla des de 0 fins a uns quants MHz, etc Generalment són amplificadors diferencials de corrent continu i tenen dues entrades, una de directa + i una d’inversora —, i una sortida única funcionen amb un bucle de retroacció, el qual…
canó d’electrons
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conjunt d’elèctrodes destinat a produir i concentrar un feix d’electrons.
És emprat en tubs de raigs catòdics, iconoscopis, microscopis electrònics, acceleradors lineals, etc
microsistema
Electrònica i informàtica
Dispositiu electromecànic en miniatura (nanotecnologia d’entre 1 i 100 micres) que, sota el control de camps electromagnètics, obre i tanca contactes elèctrics per a deixar passar senyals de freqüències que arriben fins a la banda de les microones.
També poden acostar o separar conductors miniatura, cosa que s’utilitza per a fer capacitats variables o micromotors lineals
vibrador
Electrònica i informàtica
Aparell electromagnètic que produeix vibracions mecàniques.
Consta d’una bobina i un nucli magnètic desplaçable en ésser alimentada la bobina amb corrent altern la força produïda en el nucli li fa produir vibracions lineals
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els sistemes estables…
resistència

Vista escorxada d’una resistència de carbó de 24Ω i 0,1% de tolerància, segons el codi de colors dels anells (vermell:2, groc: 4, negre: n=0, violat: 0,1%)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Element caracteritzat pel fet de posseir una determinada resistència fixa i constant.
Les resistències són elements bàsics de qualsevol circuit electrònic n'hi ha de carbó, bobinades unifilars o bé bifilars , etc poden ésser també variables o ajustables en alguns casos Una resistència és anomenada pura si no presenta reactància Cal esmentar, a més, les anomenades resistències no lineals o varistàncies
resistència no lineal
Electrònica i informàtica
Resistència que no obeeix la llei d’Ohm.
Té una gran aplicació en circuits electrònics de control, regulació, automatisme, radiotècnia, etc Hi ha diferents tipus de resistències no lineals Unes de les més utilitzades són les resistències variables amb la temperatura, entre les quals n'hi ha de coeficient de temperatura negatiu conegudes com a resistències NTC i de coeficient positiu conegudes com a resistències PTC també són corrents les de valor variable dependent de la llum LDR i les de valor dependent de la tensió VDR
connector
Electrònica i informàtica
Dispositiu emprat per a connectar dos circuits o sistemes elèctrics, format per dues peces amb una sèrie de contactes metàl·lics de manera que poden ésser encaixades l’una amb l’altra a fi d’establir la connexió entre els contactes corresponents.
Poden ésser de tipus molt diversos, segons la disposició de contactes en forma circular, rectangular, en línia, etc i són emprats en cables, aparells, circuits impresos, etc Els connectors per a circuits impresos són lineals amb una o dues sèries de contactes, segons que la placa en tingui per una cara o per totes dues, i correntment tenen una separació o pas entre contactes successius de 0,1 o 0,2 polzades 2,54 mm o 5,08 mm
optimació
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de tècniques i mètodes emprats en el disseny d’un sistema, amb els quals es maximitza (o minimitza) un índex de comportament (també anomenat funció de cost) per tal de fer el sistema tan funcional i eficaç com sigui possible.
Inclou tècniques com el càlcul de variacions i la programació lineal programació matemàtica Troba una aplicació important en el problema disseny del regulador lineal òptim de la teoria moderna de control , en el qual el sistema que s’ha de controlar o regular és descrit per equacions diferencials lineals i l’índex que s’ha de minimitzar és l'estat del sistema i de l’acció de control Una altra aplicació és l' allisament òptim , on es tracta de dissenyar un filtre òptim que generi la millor estimació possible d’una variable dinàmica en un cert instant, basant-se en les dades…
potenciòmetre

1, tensió d’alimentació; 2, resistència; 3, cursor; 4, tensió variable
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Dispositiu per a la mesura de tensions per comparació.
En principi, és format per una resistència que té un cursor desplaçable o rotatori i, per tant, la seva posició és regulable Aplicant tensió entre els extrems de la resistència, hom obté entre un extrem i el cursor una tensió proporcional al desplaçament del cursor Hom compara aquesta tensió amb la que vol mesurar, connectant-les en oposició i comprovant-ne la igualtat mitjançant un galvanòmetre Cal calibrar el potenciòmetre mitjançant una pila patró A la pràctica, els potenciòmetres són formats per resistències ben calibrades i regulables hom els empra com a divisors de tensió…