Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
mòdul
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que té una certa unitat funcional, coherència interna i independència de la resta (programació modular).
Funcionalment, aquest concepte sol coincidir amb el de rutina D’altra banda, els assembladors i compiladors treballen sobre unitats de programa també anomenades mòduls que se solen fer coincidir amb els definits aquí segons que aquesta unitat sigui considerada a l’entrada o a la sortida hom parla de mòdul font o de mòdul objecte En general, des d’aquest punt de vista, un programa pot consistir en un o més mòduls font o objecte, respectivament Igualment, un muntador o carregador sol treballar sobre mòduls objecte també dits segments de control com a entrada i dóna un mòdul carregable o fase…
bastidor amb guies
Electrònica i informàtica
Estructura metàl·lica similar a un armari que serveix de base constructiva per a equips electrònics modulars, com són els equips de comunicacions i/o els servidors.
Segueix unes normes estàndard quant a les seves dimensions i els sistemes de fixació dels diferents mòduls, que permeten combinar i substituir els mòduls d’una forma ràpida i senzilla, alhora que proporcionen una adequada ventilació i blindatge electromagnètic al conjunt
programari servidor
Electrònica i informàtica
Mòdul de programa que proporciona uns serveis (fa de servidor) a un altre mòdul que els requereix (fa de client).
Cada cop més el programari utilitza l’arquitectura client-servidor S’estableix un protocol de comunicació entre client i servidor de forma que s’especifica la manera en què el client demana un servei al servidor i la forma en què el servidor proporciona el servei al client Això permet realitzar el programari en capes superposades ben estructurades de forma que el nivell inferior fa de servidor al nivell superior per exemple, les aplicacions fan de client del sistema operatiu requerint-li serveis a través d’una interfície normalitzada o API Application Programming Inteface L’arquitectura…
compilador
Electrònica i informàtica
Programa que serveix per a transformar els programes escrits en llenguatge d’origen (anomenats programes font
) en programes equivalents formulats en llenguatge resultant (anomenats programes objecte
).
Normalment el primer és un llenguatge orientat vers el problema, mentre que el segon és generalment un llenguatge de màquina La compilació inclou una fase de traducció i una altra d’assemblatge El compilador sol incorporar un analitzador lèxic, un analitzador sintàctic, un generador i un assemblador, així com mitjans de diagnòstic La distinció entre compilador i assemblador és imprecisa tots dos fan que un programa font sigui acceptat per un ordinador i tots dos treballen sobre mòduls font i produeixen un o més mòduls objecte a punt per a muntar Normalment hom fa…
Python
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació interpretat, creat el 1991.
Actualment es desenvolupa com un projecte de codi obert administrat per la Python Software Foundation Permet dividir el programa en mòduls reutilitzables des d’altres programes desenvolupats també en Python Normalment s’empra com a llenguatge de programació interpretat, perquè estalvia temps de programació ja que no cal fer la compilació del codi
mòdul
Electrònica i informàtica
Unitat de muntatge consistent en un circuit format per un grup de components, muntats sobre una placa de circuit imprès i formant una unitat compacta i amb possibilitat d’ésser substituïda per una d’igual amb vista a revisió o reparació.
L’estructura modular d’un aparell o d’un equip electrònic en facilita moltíssim la construcció racional i el manteniment En informàtica i cibernètica són emprats els mòduls lògics , que són dispositius capaços d’efectuar determinades operacions lògiques, de manera que combinant-los adequadament hom pot dur a terme funcions complexes de lògica electrònica Actualment són emprats cada vegada més els micromòduls
carregador
Electrònica i informàtica
Programa que deixa enllestits i a punt per a l’execució un o més programes prèviament assemblats o compilats.
La missió pròpia d’un carregador és la de llegir els programes en forma de mòduls objecte en un suport d’entrada o memòria auxiliar, d’establir enllaços entre ells, d’assignar-los memòria, de tractar l’estructura dels segments amb superposició o sense, etc De vegades es distingeix entre muntador i carregador quan els programes s’enllesteixen en dues etapes la primera, d’edició muntatge , possiblement incompleta la segona, immediatament prèvia a la càrrega, enllesteix del tot l’edició i carrega definitivament el programa en la memòria principal La sortida d’un muntador o…
biblioteca d’enllaç dinàmic
Electrònica i informàtica
Biblioteca de mòduls de codi executable que es munten en temps d’execució.
En les biblioteques que contenen unitats compilades de programari, les unitats usades s’incorporen en el codi executable final durant el procés de muntatge Les biblioteques d’enllaç dinàmic posposen aquesta incorporació del codi fins a l’execució del programa L’ús de biblioteques d’enllaç dinàmic permet que, per exemple, un programa s’adapti a l’entorn de maquinari sobre el qual s’executa Un cas paradigmàtic d’això són les funcions de gestió de la pantalla el codi a executar és ben diferent en una pantalla gràfica o en una pantalla de text sense l’ús de les biblioteques d’enllaç dinàmic…
mòdul de memòria en línia doble de perfil baix
Electrònica i informàtica
Variant de dimensions reduïdes dels mòduls DIMM de memòria RAM, destinada a aparells portàtils.
lògica electrònica

Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…