Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
polsador
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics.
Hom l’anomena també botó polsador i és emprat en nombrosos casos per a posar en funcionament un aparell o una màquina, per a parar-los, per a fer un comandament a distància, etc Pot actuar directament o bé mitjançant un aparell auxiliar, com ara un relé, un contactor, etc
subminiaturització
Electrònica i informàtica
Primera etapa que tingué lloc en el procés de reducció de les dimensions i el pes dels components que formen els circuits electrònics (miniaturització).
Consistí principalment en la substitució dels tubs electrònics per transistors, dels condensadors amb dielèctric de paper i de mica per uns altres de dielèctrics sintètics, de les resistències de carbó i ceràmiques per unes altres de composició especial, i de les fonts d’alimentació a base de transformadors i reactàncies per díodes i altres semiconductors La subminiaturització ha fet veritablement portàtils i autònoms nombrosos aparells electrònics
ordinador quàntic
Física
Electrònica i informàtica
Aparell capaç de fer càlculs utilitzant fenòmens propis de la mecànica quàntica amb la finalitat d’accelerar notablement (respecte a un ordinador com els existents actualment) la velocitat de càlcul.
En són exemples el principi de superposició i l’ús d’estats entrellaçats per a representar els bits d’informació anomenats en aquest cas bits quàntics o qubits Hi ha nombrosos sistemes candidats a esdevenir ordinadors quàntics, si bé per ara cap no ha aconseguit acomplir tots els requisits postulats per DiVincenzo 2000 escalabilitat possibilitat d’incrementar el nombre de qubits utilitzats possibilitat d’inicialitzar els qubits en un estat qualsevol possibilitat de llegir els qubits temps d’operació de les portes lògiques més curt que el temps de decoherència dels qubits , i…
llenguatge d’etiquetatge extensible
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques, derivat de l’SGML, per a la construcció de pàgines web, en què el dissenyador pot definir les seves pròpies marques.
Basat en etiquetes, fou desenvolupat pel World Wide Web Consortium Entra en clara competència amb l’HTML Defineix un conjunt de regles per a codificar documents en format text que és llegible tant per éssers humans com per computadors Els objectius de disseny d’aquest llenguatge foren la simplicitat, la generalització i la usabilitat a través d’internet Tot i que originalment es dissenyà per a formatar textos, s’utilitza àmpliament per a la representació d’estructures de dades per exemple, serveis web Hi ha definits nombrosos llenguatges basats en XML, alguns exemples són Really…
oscil·lador

L’oscil·lador de Calpitts es compon essencialment d’un circuit LC en paral·lel connectat entre col·lector i la base d’un transistor, i genera un corrent sinusoidal d’amplitud constant
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Circuit, dispositiu, aparell, etc, destinat a produir oscil·lacions elèctriques.
En general generen una tensió sinusoidal, però també poden ésser generadors d’impulsos, de senyals rectangulars o en dent de serra anomenats sovint en aquests casos oscilladors de relaxació Hi ha nombrosos tipus d’oscilladors, coneguts amb noms diversos de cristall de batement, de retroacció, LC, RC, de desplaçament de fase , etc són típics els circuits de Hartley, de Colpitts, d’Armstrong , el pont de Wien , el dinatró , etc Els més corrents es basen en el funcionament del circuit oscillant del tipus LC en derivació, alimentat convenientment a fi de compensar les seves pèrdues…
Infovía
Electrònica i informàtica
Xarxa de xarxes informàtiques desenvolupada i comercialitzada per la companyia Telefónica, que es configura com una espècie de xarxa tancada o privada, i que, tot i emprar el protocol TCP/IP, usa un sistema d’adreces propi, que no forma part d’internet.
Això darrer fa que per a accedir a serveis d’internet des d’Infovía l’usuari s’hagi de connectar a servidors d’internet connectats també a Infovía Infovía es planteja com una xarxa informàtica d’abast estatal, amb el castellà com a llengua predominant a diferència d’internet, on predominantment tota la informació és en anglès El servei d’Infovía fou iniciat el 1995 i a causa del seu elevat cost i poca qualitat fou substituït el 1999 per un nou servei anomenat Infovía Plus, de la mateixa companyia que pretenia millorar els nombrosos problemes de connexió i de velocitat Aquest servei…
Arduino
Electrònica i informàtica
Placa de circuit imprès que permet el prototipatge ràpid i simple de petits sistemes electrònics basats en microcontroladors.
La placa inclou un microcontrolador Atmel AVR, el circuit d’alimentació i un port de comunicació USB que s’utilitza per a connectar-la a un ordinador personal i programar-la Ofereix diferents entrades i sortides digitals, així com entrades analògiques dotades de convertidors d’analògic a digital Arduino fou concebut per a facilitar el disseny de circuits electrònics als afeccionats, oferint-los una eina que els permetés connectar sensors i actuadors a un microcontrolador i programar el sistema d’una forma senzilla La programació es realitza en un llenguatge anomenat Processing ,…
Mateo Valero Cortés
Electrònica i informàtica
Enginyer.
Director des de la seva creació 2004 del Centre de Supercomputació de Barcelona a la Universitat Politècnica de Cataluya UPC, del qual forma part el Mare Nostrum, un dels superordinadors més potents d'Europa, és enginyer superior de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Madrid 1974 i doctorat per la UPC 1980, d’on n'és professor des del 1974 i catedràtic del Departament d’Arquitectura de Computadors, des del 1983 Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats de Belgrad 2008, Tecnològica de Chalmers 2008, Las Palmas de Gran Canària 2009 i Saragossa 2011 Des del 2010 és…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi Millennium,…
Jimmy Donal Wales

Jimmy Donal Wales (2010)
© Lane Hartwell
Economia
Electrònica i informàtica
Emprenedor informàtic nord-americà.
Cursà econòmiques a la Universitat d’Auburn El 1994 s’incorporà a una empresa de mercat de futurs de Chicago, i el 1996 desenvolupà el portal d’internet Bomis, amb el qual finançà el projecte d’una enciclopèdia en línia, Nupedia, l’any 2000 L’any següent desenvolupà el seu projecte més reeixit, Wikipedia , una enciclopèdia en línia gratuïta construïda amb les collaboracions dels seus usuaris, que obtingué un enorme èxit i de la qual aparegueren versions en un gran nombre de llengües, entre les quals el català Viquipèdia Posteriorment creà diverses societats vinculades a Wikipedia, com…