Resultats de la cerca

El potencial electroestàtic pot ésser definit en qualsevol punt de l’espai en què pugui arribar la pertorbació deguda a una o a diverses càrregues elèctriques Suposant que la influència d’aquestes càrregues sigui negligible a l’infinit, el potencial en un punt mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva de l’infinit fins en aquest punt La diferència de potencial tensió entre dos punts mesura el treball necessari per a portar la unitat de càrrega elèctrica positiva d’un punt a l’altre Convencionalment hom atribueix el valor 0 al…

Hom parla de resina negativa quan en el procés de revelatge el dissolvent elimina la resina que no ha estat exposada a la llum ultraviolada, i de resina positiva quan el dissolvent elimina la resina que ha sofert l’exposició a la llum ultraviolada Les resines positives permeten un major grau de resolució però són menys sensibles que les negatives, necessiten un major temps d’exposició i, per tant, són més costoses

Un dels sistemes proveïts de retroacció, el servosistema, constitueix un tipus molt corrent d’automatisme En electrònica, hom aplica retroacció anomenada també reacció o realimentació en els amplificadors amb diverses finalitats pot ésser en fase o en oposició de fase La primera, o reacció positiva , és el fonament dels oscilladors la segona, anomenada negativa o contrareacció, millora les característiques dels amplificadors La retroacció intervé també en la regulació de diferents processos naturals biològics

Hom acostuma a prendre com a origen del temps el punt on comença l’alternança positiva immediatament anterior al punt considerat d’aquesta manera el valor de l’angle de fase és sempre inferior a una circumferència, que és l’angle que correspon al cicle senser L’angle de fase d’una ona sinusoidal mesurat en l’instant en què una altra ona sinusoidal d’igual freqüència passa per zero, dóna la relació de fases entre elles

En particular, corriment al llarg d’un cert nombre de posicions dels caràcters o xifres d’un mot en direcció a un dels extrems Si el mot és un nombre el decalatge s’anomena aritmètic i equival a la multiplicació del nombre per una potència positiva o negativa de la base Es diu decalatge lògic de tot aquell no aritmètic aquí el signe no existeix i les xifres decalades més enllà de l’extrem del mot es perden en canvi, en el decalatge cíclic les xifres perdudes es retroben en l’extrem contrari

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…

La variació d’aquest punt lluminós dóna lloc a una corba determinada, visible des de l’exterior Generalment consten d’un càtode incandescent, que forma part d’un canó d’electrons o a vegades més d’un —amb el cilindre de Wehnelt i les lents electròniques— i unes plaques o bé bobines deflectores , per a la deflexió del feix Per a accelerar els electrons a gran velocitat, hi ha un ànode accelerador , que és alimentat amb una tensió positiva molt elevada de 2 a 20 kV Els electrons que incideixen a la pantalla són recollits i retornats convenientment al càtode Uns tipus primitius d’…