Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
autòmat programable
Electrònica i informàtica
Ordinador dissenyat per al control de processos automàtics seqüencials en temps real en un medi industrial.
Pot controlar sistemes automàtics tan simples com escales automàtiques o ascensors i tan complexos com processos automàtics de fabricació en aquest darrer cas els PLC solen estar integrats en una xarxa en què normalment també hi ha ordinadors convencionals que realitzen les tasques de monitorització Els seus processadors tenen un joc d’instruccions orientats al control automàtic, les seves unitats d’entrada i sortida estan adaptades per a captar senyals dels sensors i per a enviar senyals als actuadors electromecànics, i el seu sistema operatiu està dissenyat per a treballar en temps real…
matriu lògica programable
Electrònica i informàtica
Circuit combinacional que subministra múltiples sumes de productes de variables binàries.
El mot ‘programable’ es refereix al fet que la funció lògica és alterada si hom fa o deixa de fer connexions en els punts d’intersecció d’una matriu rectangular d’interconnectors perpendiculars Les connexions són realitzades amb díodes o amb transistors NMOS Les PLA són àmpliament utilitzades com a circuits individuals en LSI i com a subcircuits en microprocessadors i controladors digitals Hom parla també de PAL Programmable Array Logic , circuit similar a la PLA però que pot ésser programada per l’usuari mitjançant polsos elèctrics
memòria ROM programable
Electrònica i informàtica
Memòria només de lectura en què el procediment d’introducció de la informació és irreversible; per tant, un cop gravada, no és possible esborrar-la o regravar-la.
dispositiu lògic programable complex
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic format per múltiples blocs lògics comunicats entre si mitjançant una matriu programable d’interconnexions i que no té una funció específica a priori, sinó que pot ésser programat mitjançant un programari incorporat per dur a terme algorismes lògics complexos.
Els CPLD representen una millora respecte als seus predecessors, els PLD, ja que utilitzen menys espai, milloren la fiabilitat del disseny i redueixen costos
PUMA
Electrònica i informàtica
Nom del primer braç robòtic multiarticulat i polivalent desenvolupat l’any 1978 per Victor Scheinman, aleshores estudiant, amb el suport de l’empresa Unimation i el patrocini de General Motors.
El sistema de funcionament del PUMA és, encara avui, la base de la majoria de braços robòtics industrials actuals El nom prové de l’anglès Programable Universal Manipulator Arm braç manipulador universal programable
George Devol
Electrònica i informàtica
Enginyer i inventor nord-americà.
Després de treballar uns quants anys a la Cinephone United Corporation, companyia dedicada a la fabricació d’amplificadors de so, el 1940 fundà una petita empresa de contramesures per a radar, la General Electronics, que aviat esdevingué la més important dels Estats Units El 1954, després de molts anys d’investigació, patentà el primer manipulador programable, autèntic embrió del robot industrial, i encunyà el terme automatització El 1956, amb JF Engelberger, fundà la Consolidated Controls Corporation, la primera companyia dedicada a la fabricació de robots, que més tard s’…
videodisc
Electrònica i informàtica
Comunicació
Disc òptic per a enregistrar imatges i reproduir-les en una pantalla mitjançant l’ajut d’un aparell de lectura apropiat.
Aquests discs van proveïts d’uns solcs finíssims microsolcs i són de material plàstic La lectura pot ésser feta amb un dispositiu piezoelèctric, amb una agulla de diamant, o bé òptic, amb un làser i un sensor fotoelèctric collocats a les dues cares del disc, que és transparent i flexible Hi ha diferents sistemes de videodisc Els sistemes CED Capacitive Electronic Device i VHD Very High Density són de tipus capacitiu i tenen un funcionament anàleg al dels discs fonogràfics clàssics consisteixen en un disc giratori i una agulla que hi manté un contacte físic Així, per la superfície del…
tiristor

A dalt, tiristor planar amb radiador l’aleta per a la refrigeració; la centre, connexions i símbol del tiristor; a baix, estructura de capes del clau de semiconductor d’un tiristor
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic amb quatre capes de semiconductor p
i n
alternades, generalment de silici, proveït de tres elèctrodes: ànode, càtode i porta o elèctrode de control.
És un rectificador controlat, de funcionament semblant al d’un tiratró és conegut també com a tiratró sòlid i amb la sigla SCR de l’anglès silicon controlled rectifier És indispensable com a element de control en circuits de potència tant de corren continu com altern i per això resulta un dispositiu bàsic en electrònica industrial i és a més l’origen d’altres components, com ara el triac , el transistor PUT i el fototiristor Hi ha tipus especials de tiristors sensibles, ràpids, blocables, etc Cal esmentar també el tiristor complementari , poc corrent encara, que es basa en la mateixa idea…
transistor
Tira de transistor bipolars
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic d’estat sòlid, basat en les propietats conductores dels materials semiconductors, que hom empra per a controlar o amplificar un corrent elèctric.
Les seves petites dimensions, fiabilitat, durada, baix consum, preu, etc, els ha permès de substituir avantatjosament els tubs electrònics, de manera que, actualment, aquests només són utilitzats en aplicacions molt especials L’evolució de l’electrònica dels semiconductors és ben palesa pel que fa al perfeccionament dels transistors, sobretot quant a la tecnologia de fabricació i també en el desenvolupament de nous tipus o models El primer transistor fou descobert el 1948 pels físics nord-americans J Barden i W Brattain, que juntament amb W Schockley treballaven als laboratoris de la Bell…
Xilinx
Electrònica i informàtica
Companyia nord-americana fabricant de circuits integrats de lògica programable i creadora del dispositiu electrònic anomenat FPGA (conjunt de ports programables).
Té la seu a San José Silicon Valley, Califòrnia