Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
quarta generació
Electrònica i informàtica
Conjunt d’estàndards tecnològics per a les xarxes de telefonia mòbil.
La 4G, que és una evolució de la 3G, està basada en el protocol IP Per tant, s’estableix com un sistema de sistemes o xarxa de xarxes i fa convergir, en un sol sistema, xarxes de cable, xarxes sense fils i també ordinadors o altres tipus de dispositius electrònics La 4G no és una tecnologia o un estàndard definit, sinó una collecció de tecnologies i protocols que permeten el màxim rendiment de processat amb la xarxa sense fils més barata Es caracteritza per la gran velocitat mantenint la qualitat del servei en tot el sistema Al març del 2008, la secció de radiocomunicacions de la Unió…
subsistema multimedia IP
Electrònica i informàtica
Sistema multimèdia per a comunicacions de tercera i quarta generació basades en el protocol IP.
Serveix tant per a comunicacions mòbils com punt a punt, sense fils o cablejades En aquest darrer cas permet que els proveïdors de serveis a internet IPS puguin controlar i facturar millor els serveis prestats
Qualcomm
Electrònica i informàtica
Empresa nord-americana fundada l’any 1985, és un dels referents mundials en programari de correu electrònic (cas del programa client de correu Eudora) i en el desenvolupament de circuits integrats avançats per a sistemes de comunicacions.
És el principal fabricant dels circuits integrats per a les tecnologies emprades en telefonia mòbil nord-americana CDMA i WCDMA Les seves decisions tecnològiques tenen una elevada influència en l’evolució dels sistemes americans de telefonia mòbil cap als sistemes de quarta generació 4G
model OSI
Electrònica i informàtica
Model internacional de referència per a la interconnexió de sistemes teleinformàtics heterogenis.
Establert per l’ISO, a partir d’un estudi començat el 1977, respongué a la necessitat de regular la proliferació de solucions tècniques, sovint incompatibles les unes amb les altres, i d’afavorir l’aparició de sistemes heterogenis oberts, és a dir, capaços d’establir comunicació mútua El model proposa de delimitar en set nivells o capes els diversos elements i funcions, relatius al maquinari i al programari, que intervenen en una comunicació teleinformàtica, i defineix també un conjunt simple de relacions entre els diferents nivells Les set capes o nivells són primera, la física s’ocupa d’…
codi de colors

Codi alfabètic internacional
©
Electrònica i informàtica
Codi emprat per a indicar valors numèrics sobre resistències i condensadors, consistent en unes marques de colors (ratlles o punts) en nombre de 3 a 5.
La primera indica la xifra de les desenes, la segona, la de les unitats, i la tercera, el nombre de zeros que cal afegir-hi per a obtenir el valor numèric correcte Aquest expressa la resistència en Ω o bé la capacitat en μF A cada color correspon una xifra segons el codi següent negre 0, marró 1, vermell 2, taronja 3, groc 4, verd 5, blau 6, violat 7, gris 8, blanc 9 La quarta marca, facultativa, expressa la precisió daurat, 5% argentat, 10% sense marca, 20% La cinquena és emprada als condensadors per a indicar la tensió màxima que poden suportar
LTE
Electrònica i informàtica
Estàndard de comunicacions mòbils sense fils amb gran capacitat de dades desenvolupat pel 3rd Generation Partnership Project (3GPP).
Malgrat ser una evolució de tecnologies anteriors com GSM ⁄ GPRS i UMTS, l’LTE incorpora canvis que fan que aquesta tecnologia sigui incompatible amb les anteriors Entre aquestes novetats, destaca una arquitectura de xarxa més simple que els seus antecessors, totalment basada en IP En el camp físic, combina OFDM amb l’ús de múltiples antenes MIMO i ample de banda variable de 1 a 20MHz, a més de la possibilitat d’emprar modulacions més agressives 64-QAM Ofereix velocitats de baixada de fins a 300Mbit ⁄ s i 75Mbit ⁄ s de pujada Amb aquestes característiques, l’LTE es comercialitza sovint com a…
ordinador
Electrònica i informàtica
Màquina automàtica que accepta la informació que hom li subministra segons una forma preestablerta.
La tracta d’acord amb un conjunt d’instruccions programa, escrites en un llenguatge adient i enregistrades en una memòria, i en dóna els resultats, també segons una forma preestablerta, sia en forma de dades o com un senyal que permet el control automàtic d’una màquina o procés El més usual dels ordinadors és el digital abans també conegut com a calculador digital que pot processar grans quantitats d’informació i realitzar operacions aritmètiques i lògiques a una gran velocitat El funcionament de l’ordinador digital és basat en la lògica dels circuits electrònics integrats lògica electrònica…
casset compacte digital
Electrònica i informàtica
Sistema d’àudio digital per a l’enregistrament i la reproducció en cinta magnètica continguda dins una casset.
Creat per Philips, proporciona una qualitat semblant a la del sistema de disc compacte i pot llegir la casset analògica, amb la qual comparteix tant l’amplada i la velocitat de la cinta com la forma i les dimensions de la casset Contràriament als sistemes analògics, el DCC pot aplicar codis de temps i de text en la cinta per a localitzar i descriure passatges musicals També incorpora el codi SCMS Serial Copy Management System , que impedeix de fer còpies de cintes no originals, però permet de fer-ne a partir de la font original en cinta o disc compacte…
MareNostrum

El MareNostrum, instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona, dins la Torre Girona
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Supercomputador fabricat per IBM amb capacitat de resoldre 40 bilions d’operacions per segon i instal·lat al Centre de Supercomputació de Barcelona.
Fou posat en marxa l’1 d’abril de 2005, i és el supercomputador més potent de l’Estat espanyol i un dels de més potència a Europa Forma part del grup líder de la infraestructura europea de supercomputació PRACE Partnership for Advanced Computing in Europe Al llarg dels anys hom n’ha augmentat la capacitat i la velocitat de càlcul amb successives versions La primera versió, el MareNostrum 1 , tenia una capacitat de 42,35 teraflops 42,35 billons d’operacions per segon Aquesta versió inicial fou succeïda pel MareNostrum 2 94,21 teraflops, que duplicaven el nombre d’operacions per segon, activada…