Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Centre de Supercomputació de Barcelona

Aspecte de les instal·lacions del Barcelona Supercomputing Center
© BSC-CNS
Electrònica i informàtica
Institució cientificotècnica proveïdora de serveis, tecnologia i dades informàtiques per a la indústria i la recerca.
Te la seu a l’antiga capella de la villa Torre Girona, annexa al rectorat de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, a l’anomenat Campus Nord del barri de Pedralbes de Barcelona Participat per la UPC, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d’Educació espanyol, fou creat el 2004 i constituït oficialment el 2005, any que inicià l’activitat El seu element principal és el superordinador MareNostrum , un dels més ràpids i amb una capacitat de càlcul més potent d’Europa També disposa del MinoTauro, el segon clúster més potent del BSC-CNS, amb una arquitectura energèticament eficient i…
Roderic Guigó i Serra

Roderic Guigó i Serra
© Arx. R. Gugió
Ecologia
Electrònica i informàtica
Biòleg computacional.
Obtingué el doctorat el 1988 en ecologia evolutiva per la Universitat de Barcelona Feu estades postdoctorals amb el Dr Temple F Smith a les universitats de Harvard i Boston 1988-92, i amb el Dr James W Fickett a Los Alamos National Laboratory de Nou Mèxic 1992-93 El 1994 s’incorporà a l’Institut Municipal d’Investigacions Mèdiques de Barcelona Des del 2002 coordina el programa de Bioinformàtica i Genòmica al Centre de Regulació Genòmica CRG, on lidera el grup de recerca de Biologia Computacional del Processament d’RNA També és catedràtic de bioinformàtica de la Universitat…
accés
Electrònica i informàtica
Possibilitat o acció de disposar d’una informació existent en un conjunt d’informació (memòria o fitxer) donat.
Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport
pàgina personal
Electrònica i informàtica
Pàgina web que una persona diposita a la xarxa per oferir informació personal.
Les pàgines personals són emprades per aquells que volen fer amistats electròniques, per donar-se a conèixer a través de fotografies, indicacions dels gusts personals, acudits o poemes personals, etc En el nivell professional hom hi sol dipositar el seu currículum, les tasques que desenvolupa, o enllaços a temes relacionats amb la professió En la comunitat científica hom hi sol dipositar el currículum, les publicacions bé en forma de resum o bé senceres, els temes de treball i recerca, juntament amb enllaços a gent o centres de recerca que treballen en el mateix àmbit, etc Tot i anomenar-se…
Advanced Research Projects Agency Network
Electrònica i informàtica
Xarxa informàtica desenvolupada pel departament de defensa dels Estats Units d’América per a projectes de recerca avançada.
No segueix estrictament el model OSI, ja que es desenvolupà una dècada abans que aquest model Quan Arpanet s’uní a altres xarxes generà internet La creació d’aquesta xarxa data de l’any 1957 i fou una reacció al llançament, per part de l’antiga Unió Soviètica, de l’Sputnik Quan l’any 1962 JCRLicklider passà a ser-ne el responsable de les tasques de comandament i control, es contactà amb els principals centres acadèmics en computació i es creà una primera xarxa, poc interactiva al començament L’any 1968 es crearen els primers protocols i s’anà estructurant la xarxa en subxarxes,…
Open Software Foundation
Electrònica i informàtica
Organització, sense ànim de lucre, fundada per Digital Equipment Corporation i sis grans companyies més (entre les quals hi ha IBM).
La seva finalitat és desenvolupar un conjunt d’especificacions per a un entorn de programari de lliure distribució, i per a la certificació dels programaris que respectin aquestes especificacions La pertinença a la fundació i l’obtenció de certificats són obertes a totes les companyies de maquinari i programari, usuaris, universitats i centres de recerca
MATrix LABoratory
Electrònica i informàtica
Programari d’aplicacions matemàtiques i d’enginyeria que comercialitza l’empresa nord-americana Mathworks.
Té l’origen en un programari docent que fou desenvolupat al final dels anys setanta a la Universitat de New Mexico De llavors ençà ha estat molt utilitzat en universitats i centres de recerca de tot el món S'estructura en un nucli bàsic al qual es poden anar afegint complements específics, anomenats Toolbox , per a les diverses aplicacions
caixa negra
Electrònica i informàtica
Sistema cibernètic l’estructura interna del qual o bé es desconeix o no és considerada en el context d’una determinada recerca.
Generalment pren la forma d’un dispositiu electrònic que realitza una sèrie de funcions dins d’un sistema, i el seu comportament, pres com un tot, és considerat fent atenció només a les relacions funcionals que es donen entre l’entrada i la sortida, prescindint dels seus elements interns Els avions utilitzen un dispositiu d’aquesta mena, acoblat al sistema de pilotatge, que enregistra tots els esdeveniments tècnics del vol L’aparell és blindat i permet, després d’un accident, de determinar les causes que l’han originat
cicle d’accés a memòria
Electrònica i informàtica
Període en què es repeteix la seqüència d’operacions que componen la transferència de dades entre la memòria i l’exterior.
Aquestes operacions solen ésser, per exemple determinació de l’adreça de les dades, recerca de la posició corresponent, estat d’espera fins que aquesta posició quedi lliure, lectura de les dades i la seva tramesa al lloc de destinació, reescriptura després d’una lectura destructiva, etc La brevetat relativa d’un cicle de memòria mesurada pel seu temps d’accés és un factor fonamental en la determinació de la velocitat d’un ordinador, ja que imposa un límit superior a la freqüència amb què hom pot fer referència a la memòria
clau
Electrònica i informàtica
Cadena de caràcters que hom fa servir per a identificar una dada elemental.
Per accedir a un element identificat d’aquesta manera, hom compara la clau associada a la dada amb la clau donada aquesta operació, quan es té una memòria associativa, es fa automàticament La identificació pot ésser única o no si no ho és, l’objectiu de la recerca per clau pot consistir a seleccionar tots els elements identificats per aquesta clau Tipus particulars molt corrents de claus són l' etiqueta i el marcador definits pel fet d’ésser inseparable o separable, respectivament, de l’element encara que la definició precisa de cada una depèn del context o del llenguatge de…