Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
resina
Electrònica i informàtica
En la fabricació de circuits integrats, substància fotosensible que és dipositada sobre el semiconductor perquè la llum ultraviolada que travessa la màscara impressioni selectivament aquelles regions del semiconductor on es volen realitzar els diferents processos d’implantació iònica, oxidació, metal·lització, etc.
Hom parla de resina negativa quan en el procés de revelatge el dissolvent elimina la resina que no ha estat exposada a la llum ultraviolada, i de resina positiva quan el dissolvent elimina la resina que ha sofert l’exposició a la llum ultraviolada Les resines positives permeten un major grau de resolució però són menys sensibles que les negatives, necessiten un major temps d’exposició i, per tant, són més costoses
resina etoxílica
Electrònica i informàtica
Resina plàstica que per efecte d’un enduridor es transforma en una substància sòlida.
Hom hi afegeix pols de quars o de llicorella per aconseguir unes millors propietats electromecàniques Les resines etoxíliques són emprades com a suport de conductors despullats i per a altes tensions Tenen una constant dielèctrica compresa entre 3,7 i 4,6 i un angle de pèrdua inferior a 9 × 10 - 3
planar
Electrònica i informàtica
Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats, consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
A les zones on hi ha d’haver difusió d’alguna substància dopadora, la capa de sílice ha d’ésser sotmesa a un procés semblant al del fotogravat, per tal de formar-hi les obertures per on es difondran les impureses Aquest procés consisteix a recobrir l’oblia amb una pellícula uniforme d’emulsió fotosensible Després hom dibuixa generalment amb l’ajut d’un ordinador una representació ampliada en què figura la localització de les obertures per on cal eliminar la sílice Aleshores hom fotografia aquest dibuix repetidament fins a reduir-lo a la mida natural Aquest negatiu és collocat com a màscara…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
negatiu | negativa
Electrònica i informàtica
Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com la resina, l’ebonita, el plàstic, etc, en ésser fregats amb un drap.
chatterton
Electrònica i informàtica
Substància aïllant adhesiva, composta fonamentalment de gutaperxa, quitrà i resina, emprada a vegades en la fabricació de cintes aïllants i alguns tipus de cables.
circuit integrat
Microprocessador amb més de tres mil circuits i les seves connexions exteriors (circuit integrat)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic consistent en un conjunt d’elements connectats permanentment formant un determinat circuit miniaturitzat, capaç de desenvolupar les mateixes funcions que en un circuit electrònic convencional.
En un circuit integrat, els components actius transistors, etc i els passius resistències, condensadors, etc són integrats dins un mateix element o suport, anomenat substrat L’element més comunament utilitzat com a substrat és el silici, encara que els composts dels grups III-V com l’arsenur de galli, el fosfur de galli, etc, gràcies a les seves propietats físiques, són més adients per a circuits d’alta velocitat GHz i optoelectrònica En alguns casos s’utilitza també substrats aïllants com el safir SOS Segons el procés de fabricació, hom distingeix diferents tipus de circuits integrats Els…
electròfor
Electrònica i informàtica
Generador electroestàtic inventat per A. Volta el 1775 consistent en un disc de resina, ebonita, etc, que s’electritza per fricció i una planxa metàl·lica que, posada sobre aquell disc, s’electritza per inducció.
mesa
Electrònica i informàtica
Tipus de transistor bipolar en què la base, realitzada per difusió no selectiva sobre un substrat adequat (oblia), és posteriorment sotmesa a un atac químic que en deixa només les superfícies prèviament recobertes amb una resina protectora, la forma de les quals recorda les de l’homònim relleu geomorfològic.