Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
DVB-C
Electrònica i informàtica
Sistema de transmissió per xarxa de cable, modulat en 64-QAM, a una velocitat variable de 9,6 Mbps a 38,4 Mbps dins d’un canal de 8 MHz en les bandes de VHF i UHF.
Com que les capçaleres de les xarxes de cable reben el senyal des de satèllits, s’ha de fer una transmodulació des de QPSK a QAM La transmodulació és el procés de passar d’una modulació a una altra i gràcies a ella es pot emprar una modulació idònia per a les característiques dels satèllits en el segment de DVB-S els senyals dels satèllits són més sensibles a errors que els dels cables, i una altra de més adequada per a la transmissió per cable, ja que en tenir menys probabilitat d’errors en les dades es busca una modulació més eficient en velocitat de transmissió
Galileo
Electrònica i informàtica
Sistema de navegació per satèl·lit desenvolupat per la Unió Europea i l’Agència Espacial Europea (ESA).
El principal objectiu del projecte és disposar d’un sistema de posicionament global d’alta precisió sense dependència de sistemes com ara GLONASS Rússia, GPS EUA o COMPASS Xina, que poden ser inhabilitats en cas de conflicte militar Tanmateix, és compatible amb aquests i altres sistemes dins del sistema global de navegació per satèllit GNSS El Galileo consta de 30 satèllits en òrbita terrestre mitjana, a 23222 km d’altitud, distribuïts en 3 plans orbitals amb una inclinació de 56º Un satèllit de cada pla es manté en reserva, per substituir qualsevol dels altres 9 en cas de fallida El…
sistema d’augmentació basat en satèl·lit
Electrònica i informàtica
Sistema de correcció dels senyals GNSS que es transmeten als equips receptors o usuaris finals.
Depèn de satèllits geoestacionaris i, per tant, dóna servei a zones geogràfiques àmplies, la qual cosa el diferencia dels sistemes GBAS Estacions terrestres de navegació, anomenades NLE, calculen correccions als senyals GNSS segons diferents paràmetres com l’estat de la ionosfera o desviacions dels rellotges, i envien els corresponents missatges de correcció i integritat a uns satèllits geoestacionaris encarregats de radiar el senyal SBAS als usuaris Entre els principals sistemes SBAS destaquen l’EGNOS, administrat per l’Agència Espacial Europea ESA, el WAAS nord-americà, i el GAGAN,…
bateria solar
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Bateria de piles o cèl·lules solars emprada per a produir energia elèctrica a partir de la radiació solar.
Actualment tenen aplicació en els satèllits artificials per a carregar les bateries d’acumuladors
circuit monolític de microones
Electrònica i informàtica
Dispositiu semiconductor que opera en les freqüències de microones i que integra en un mateix xip dispositius actius i passius i les línies de transmissió que els interconnecten.
Emprats com a amplificadors de potència, són essencials en sistemes de comunicacions per microones xarxes de satèllits, etc
efecte corbata de llacet
Electrònica i informàtica
Distorsió geomètrica d’una imatge consistent en un augment de la mida dels píxels que s’accentua progressivament en els extrems de la imatge, com a conseqüència de cobrir en la captació una zona més estreta al mig i més ampla a les vores degut a la curvatura terrestre.
L’efecte corbata de llacet s’observa en les imatges captades pel sensor MODIS dels satèllits Terra i Aqua
equip perifèric
Electrònica i informàtica
Conjunt d’unitats que formen part del maquinari d’un sistema informàtic sense formar part de la unitat central.
Sol contenir suports de dades tals com cinta, fitxa, paper per imprimir o pantalles Hom també hi inclou aquells ordinadors satèllits que funcionen com a perifèrics respecte a un sistema donat
multiprocés
Electrònica i informàtica
Tècnica d’operació d’un sistema informàtic que permet d’intercalar l’execució d’instruccions corresponents a diverses seqüències.
Permet, per tant, descodificar i executar més d’una instrucció alhora Pot realitzar-se tant en un ordinador amb diversos registres d’instrucció i de control de seqüència com mitjançant un ordinador central que controla l’operació de diversos ordinadors satèllits
radioafeccionat | radioafeccionada
Electrònica i informàtica
Persona que, per afecció, amb caràcter exclusivament personal i sense fins lucratius, es dedica a la comunicació a distància per mitjà de les ones electromagnètiques o hertzianes.
Els radioafeccionats utilitzen equips de potència relativament petita, sovint construïts per ells mateixos, que aprofiten les propietats de la reflexió de les radiacions de les capes ionitzades que envolten la terra i les reflexions amb la lluna dels senyals electromagnètics EME Assoleixen, així, comunicacions amb altres radioafeccionats molt allunyats En l’aspecte pròpiament tècnic, les bandes de freqüència utilitzades van des de desenes de kHz fins a la UHF, segons les aplicacions comunicacions bidireccionals, radioescolta, etc i la normativa dels diferents països les més populars són la…
màser
Electrònica i informàtica
Física
Amplificador de microones, inventat per C.Townes l’any 1954, el principi de funcionament del qual es basa en les propietats quàntiques de la matèria.
El mot màser prové de l’acrònim del terme anglès microwave amplification by stimulated emission of radiation ‘amplificació de microones mitjançant l’emissió estimulada de radiacions’ Un màser és, essencialment, un sistema macroscòpic constituït per objectes elementals, com un feix de molècules d’amoníac o d’hidrogen, un cristall de robí constituït per ions de crom, etc Per a aconseguir l’efecte màser cal, en primer lloc, excitar el sistema, és a dir, fer passar cada objecte elemental d’un estat energètic E 1 a un estat energètic superior E 2 , cosa que hom aconsegueix mitjançant un camp…