Resultats de la cerca

El seu funcionament implica una sèrie de funcions lògiques que se succeeixen en un ordre definit en el temps a més dels elements propis dels circuits combinatoris, hi ha algun tipus de memòria Posseeixen una sèrie d’estats discrets, de manera que cadascun d’ells és determinat pels anteriors Són un tipus d’automatismes molt corrent

Les cintes magnètiques en són un cas típic

La informació, que pot ésser textual, gràfica, de video, d’àudio, etc, és relacionada mitjançant nusos conceptuals que estan interconnectats en forma de xarxa D’aquesta manera, hom pot accedir a la informació saltant pels conceptes a la manera d’una associació d’idees, tot evitant l’accés seqüencial

Hi ha dues modalitats bàsiques al seqüencial accés seqüencial i l’aleatòria accés aleatori

Cada llenguatge de programació defineix detalladament el seu propi concepte de ‘llista’ Les llistes es fan servir sovint quan l’emmagatzematge seqüencial d’elements no és aplicable o convenient

La memòria principal d’un ordinador és sempre d’aquesta mena A la pràctica hom hi considera també les de disc o de tambor perquè, tot i ésser realment d’accès seqüencial, les variacions del temps d’accés són negligibles en la major part dels processos

El processament parallel permet desgranar una tasca en diversos processos independents, i fer que cada processador executi un d’aquests processos S'aconsegueix així un guany considerable sobre el processament seqüencial, que exigeix realitzar un procés rere l’altre segurament perquè només es disposa d’un sol processador El processament parallel és la base del parallelisme

Implica una recerca que, en l' accés seqüencial , es fa seguint una seqüència fixa, predeterminada, d’operacions en l' accés aleatori , en canvi, la recerca de la informació es fa per mitjà d’una adreça o d’una clau i és independent dels accessos o operacions anteriors Quan l’accés es fa per clau, es calcula l’adreça a partir de la clau per mitjà d’un algoritme aleatorització , o bé s’obté d’una taula indexació L’accés aleatori només és possible en certes memòries i en fitxers que tenen aquest tipus de memòria com a suport

Hi ha diversos tipus d’enregistrament, segons la informació a enregistrar, el suport emprat i l’aparell reproductor Quan la informació a enregistrar és el so, hom empra el disc fonogràfic disc , el disc compacte , el fil magnètic ja en desús i la cinta magnètica Per a la imatge hom utilitza fonamentalment la cinta cinematogràfica en cinematografia i fotografia, i la cinta magnètica en televisió En informàtica, l’enregistrament de dades i senyals és fet mitjançant targetes i cintes perforades, cintes i discs magnètics , i discs òptics Segons el procediment emprat, l’enregistrament pot ésser…