Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
remot | remota
Electrònica i informàtica
Dit de qualsevol element (procés, màquina, etc) lligat a un sistema informàtic per la llunyania física i, més concretament, per l’existència d’una connexió elèctrica de tipus telefònic.
En aquest sentit contrasta amb local i implica una comunicació a distància o transmissió de dades a través d’una línia de transmissió , bàsicament externa al sistema Un perifèric en situació remota és anomenat terminal contrasta amb l’anomenat simplement ' perifèric ' que cal entendre gairebé sempre com a local
pagament per visió
Electrònica i informàtica
Comunicació
Modalitat de contractació televisiva que comporta a l’abonat d’una emissora el pagament d’una factura d’import variable calculada en funció del temps que ha estat consumint els programes oferts en aquest sistema.
Aquest tipus de servei l’ofereixen les plataformes de televisió digital, que a banda de posar a la disposició dels seus abonats tot un seguit de canals de televisió en funció de la quota mensual que paguen, també els presenta la possibilitat de comprar espectacles de manera puntual a través d’un canal de retorn telefònic, o, simplement, trucant per telèfon
rectificació

Esquema de connexió per a la rectificació del corrent altern i formes d’ona de la tensió de sortida (U)
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Conversió d’un corrent altern en un corrent unidireccional.
Hom pot suprimir simplement una de les dues alternances rectificació de mitja ona o bé canviar-ne de signe una de les dues i deixar l’altra tal qual rectificació d’ona completa En el primer cas i per a un corrent monofàsic és utilitzat un sol rectificador, mentre que per al segon en són necessaris dos i un transformador amb presa intermèdia o bé quatre muntatge en pont de Graetz Per a corrents trifàsics són emprats diversos muntatges en estrella, en doble estrella, en pont , que necessiten 3 o 6 rectificadors En el cas de sistemes hexafàsics en són necessaris 6 o 12, i en…
Logo
Electrònica i informàtica
Llenguatge de programació, orientat als infants, dissenyat com a mitjà d’aprenentatge de conceptes matemàtics.
Fou desenvolupat a la dècada del 1970 per Seymour Paepert, del MIT L’usuari veu una petita tortuga en pantalla, a la qual pot demanar que es desplaci i dibuixi línies a més, l’usuari pot definir instruccions per tal que això es realitzi de manera automàtica, simplement donant nom a un conjunt d’accions L’ús de gràfics senzills i la facilitat d’interacció converteixen el Logo en una eina interessant per a practicar de manera divertida els conceptes matemàtics d’altra banda, l’estructuració dels programes en instruccions definides pel mateix usuari acostuma els infants a pensar…
codi de barres de ràpida resposta
Electrònica i informàtica
Sistema per a emmagatzemar informació en una matriu de punts o codi de barres bidimensional.
Tres quadrats situats als angles permeten detectar la posició del codi al lector Pot emmagatzemar fins a 7 089 caràcters numèrics i 4 296 caràcters alfanumèrics contràriament al codi de barres convencional, que només en pot emmagatzemar de 10 a 13 El codi QR fou creat per la companyia japonesa Denso-Wave el 1994 Al principi, s’utilitzava per a l’administració d’inventaris, però darrerament, amb la incorporació als telèfons mòbils d’un programari que permet la lectura del codi, s’utilitza per a altres aplicacions, com l’intercanvi de dades targetes de visita, adreces, pàgines web, publicitat,…
marca
Electrònica i informàtica
Enregistrament d’una adreça electrònica.
Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web,…
drag and drop
Electrònica i informàtica
En les interfícies gràfiques, característica que permet especificar accions a base de moure icones des d’una posició a una altra.
L’acció de moure una icona des d’una posició a una altra s’anomena arrossegar, i consta de l’acció d’agafar la icona per començar el seu moviment, el moviment en si mateix estirar i l’acció de deixar anar la icona tirar per indicar la fi d’aquest moviment La manera més habitual d’agafar una icona és apuntant-la i fer-hi mig clic al damunt en el cas d’usar un ratolí això significa polsar-ne el botó, però sense deixar-lo anar el moviment es fa movent el cursor amb el moviment del ratolí i es deixa anar la icona fent el mig clic restant deixar anar el botó del ratolí Amb aquesta característica…
índex
Electrònica i informàtica
Conjunt de dades que conté informació sobre la localització d’altres dades.
Les dades sobre les quals es guarda la informació són pròpiament les dades la informació continguda en els índexs s’usa per a poder-hi accedir de forma més o menys ràpida L’ordenació d’un conjunt de dades és una operació costosa, entre altres coses per la necessitat de reubicar les dades que no són en la posició correcta dins la seqüència d’ordenació l’ordenació d’un índex és molt menys costosa perquè les dades a reubicar són simplement la informació d’on realment són les dades D’aquesta manera, el manteniment d’un índex sobre un conjunt de dades permet tenir-hi un accés ordenat…
variable d’entorn
Electrònica i informàtica
Variable que conté informació utilitzada pel mateix sistema operatiu o per una aplicació i que en permet una fàcil configuració simplement canviant-ne el valor.
Un exemple n'és PATH, que conté la llista de directoris en els quals el sistema operatiu buscarà per defecte els arxius executables
ciberatac
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Intervenció en un sistema informàtic a través de l’alteració del programari per dificultar-ne o neutralitzar-ne el funcionament normal.
Els ciberatacs modifiquen, entorpeixen o anullen l’activitat econòmica, política, administrativa, comptable, etc a la qual serveixen els sistemes informàtics que en són l’objectiu, i tenen en la interconnexió i la globalitat d’ internet la condició bàsica per al seu desenvolupament Les finalitats dels ciberatacs poden ser múltiples entre les més habituals cal esmentar el robatori o l’afany de lucre, i en aquest cas l’atac es fa mitjançant la infiltració en comptes bancaris o amb un programari de rescat ransomware que bloqueja l’accés als fitxers d’un ordinador infectat i que exigeix el…