Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
aeroportat | aeroportada
Electrònica i informàtica
Dit d’un instrument que forma part de la càrrega útil d’una aeronau.
espacioportat | espacioportada
Electrònica i informàtica
Dit d’un instrument que forma part de la càrrega útil d’una nau espacial.
format per a documents portables
Electrònica i informàtica
Format de fitxer que manté el contingut d’un document, incloent-hi, entre d’altres, les característiques de navegació, els gràfics i els formats de visualització, independentment del sistema en què es visualitzen.
El format PDF fou desenvolupat per Adobe per al seu sistema Acrobat Es tracta d’un format independent dels dispositius, útil per a transmetre documents a través d’internet
soroll de fons
Electroacústica
Electrònica i informàtica
Soroll obtingut a la sortida d’un amplificador en absència de senyal d’entrada.
És degut a causes molt diverses, principalment al soroll de Johnson, i també a l’efecte granular i a l’efecte microfònic en el cas dels tubs electrònics El soroll de fons existeix sempre a la sortida superposat amb el senyal útil
llum natural
Electrònica i informàtica
Llum emesa per una font lluminosa natural.
La més corrent i útil és la que prové del Sol, que hom anomena també llum solar o de dia , i que segons l’hora del dia rep diferents noms, com llum de l’alba, crepuscular , etc Unes altres llums naturals són la llum de la lluna i la dels estels
diafonia
Electrònica i informàtica
Transferència indesitjada d’informació des d’un circuit o canal de transmissió, o bé d’un sistema de memòria, a un altre que hi és situat a prop, a causa d’efectes diversos, com la inducció electromagnètica o l’electroestàtica.
Quan els circuits transmeten en la mateixa freqüència es produeix diafonia intelligible , però quan les freqüències són diferents la diafonia és inintelligible i afecta la qualitat de la transmissió Sol ésser mesurada com a relació entre dues potències, la del senyal útil i la del senyal indesitjat, expressada sovint en dB
directiva
Electrònica i informàtica
Instrucció que s’insereix en el codi d’un programa per tal de controlar la traducció d’aquest codi a un d’executable, com també la càrrega de l’executable.
L’ús de les directives és útil per a escriure programes capaços d’executar-se en entorns diferents, ja que permeten consultar, en el moment de la traducció del codi font, els paràmetres de l’entorn d’execució, i decidir en conseqüència quin és el fragment de codi que cal utilitzar i traduir En alguns casos les directives són interpretades i executades directament pel compilador o el muntador, mentre que en d’altres requereixen la presència d’un precompilador
llapis òptic
Tauleta i llapis òptic
Electrònica i informàtica
Dispositiu en forma de llapis que porta un element fotosensible (una cèl·lula fotoelèctrica dotada d’un sistema fotomultiplicador).
Està connectat on line amb una pantalla visualitzadora de manera que, quan un feix electrònic hi incideix directament, es genera un impuls que identifica el punt específic de la pantalla Situant altres punts, hom pot dibuixar línies, cercles, etc, o bé activar l’ordinador, entrar-hi dades, canviar o modificar imatges i seleccionar les informacions visualitzades en un indret de la pantalla sota el control del programa Constitueix un estri extremadament útil en els sistemes de disseny amb ajuda d’ordinador
contrast de fase
Fotografia
Electrònica i informàtica
Comunicació
Física
Tècnica de microscòpia que permet de veure les mostres en estudi en aprofitar la diferència de fase que s’origina entre la llum que les travessa i la del medi que les envolta.
Aquesta diferència de fase és causada pel gruix de les mostres o per llur índex de refracció, diferent del del medi La tècnica és útil quan les mostres no presenten una absorció diferent del medi no són objectes d’amplitud , per la qual cosa, si no fos per la tècnica del contrast de fase, serien transparents i incolores, sense cap contrast de claredat o color amb el medi, del qual no podria diferenciar-se Les mostres d’aquest tipus són objectes de fase
halogen | halògena
Electrònica i informàtica
Dit de les làmpades l’atmosfera gasosa de les quals conté una certa proporció d’un halogen o d’un compost orgànic halogenat.
En les làmpades halògenes el filament, de tungstè, en presència de l’halogen dona lloc a una reacció cicle de l’halogen que n’impedeix l’enfosquiment i manté la intensitat de la llum gairebé constant al llarg de tota la seva vida útil Ateses les elevades temperatures assolides amb aquest sistema, el vidre de la làmpada o bombeta se substitueix per un compost de quars Les primeres làmpades halògenes foren fabricades per General Electric l’any 1959 Malgrat els seus avantatges sobre els sistemes convencionals lluminositat constant, obtenció d’una gran quantitat de llum de qualitat en…