Resultats de la cerca

És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL

És una unitat logarítmica anàloga al decibel, però que fa ús dels logaritmes neperians El símbol és Np, i 1Np val 8,686 dB

El seu símbol és L , i val L = N ϕ/ I, N essent el nombre d’espires, ϕ el flux d’una espira i I el corrent La unitat de mesura és el henry

Hom la simbolitza per G , i val G = RY 2 , on R és la resistència En cas de corrent continu, la conductància és la inversa de la resistència G = 1/ R La seva unitat de mesura és el siemens

Segons l’interval de temps considerat, hom parla de potència instantània o de potència mitjana Aquesta val, en corrent continu, P Y VI En corrent altern, hom considera un període, i aleshores P Y VI cos ϕ, essent cos ϕ l’anomenat factor de potència La unitat de potència en el sistema internacional SI és el watt W, però sovint hom n'empra els múltiples kW o MW o els submúltiples mW o μW

Cal distingir entre permitivitat absoluta i relativa La permitivitat absoluta és el quocient entre la inducció elèctrica o desplaçament D i la intensitat de camp elèctric E hom la representa per ε, o sia, ε = D/E La permitivitat del buit val ε 0 = 8,859 × 10 - 1 2 F/m La permitivitat relativa és la relació entre l’absoluta i la del buit, o sia ε=ε/ε 0 La permitivitat és anomenada també constant dielèctrica

Mesura la facilitat amb què aquest corrent recorre un conductor o un circuit determinat, sota l’efecte de la fem aplicada Hom la simbolitza per Y i val Y = I/ V = 1 / Z = 1 / R + jX , on I és la intensitat, V la tensió, Z la impedància, R la resistència i X la reactància j és la unitat imaginària És anomenada també conductància aparent i com a unitat de mesura SI és emprat el siemens S

En el cas d’un circuit sèrie , la freqüència de ressonància és donada per la fórmula de Thomson en aquesta freqüència la impedància és mínima hi ha ressonància de tensió En el cas d’un circuit parallel , anomenat també antiressonant, la freqüència de ressonància f 0 val exactament f 0 si L i C no tenen pèrdues, però és lleugerament diferent en cas contrari a la freqüència f 0 la impedància és màxima hi ha ressonància de corrent o antiressonància

La primera llei estableix que la força exercida per un camp magnètic B sobre un element lineal diferencial de d l d’un circuit per on circula el corrent I , val d F = Id l Λ B La segona llei , formulada també per Ampère i derivada de la llei de Biot-Savart, estableix que la inducció magnètica d B creada per un element d l d’un conductor recorregut per un corrent I és, en un punt de l’espai situat en una posició r respecte a l’element,

L’autoinducció d’un circuit o d’un dispositiu determinat és donada pel coeficient d’autoinducció , anomenat correntment inductància Si pel circuit circula un corrent i , apareix una força electromotriu E , que val E = - L di/dt , on L és el coeficient d’autoinducció En el cas de corrent continu, l’autoinducció fa que es produeixi un corrent al tancament i a la ruptura del circuit, anomenat extracorrent En el cas de corrent altern, per efecte de l’autoinducció, el corrent que circula és inferior al produït per la resistència òhmica, i per això la resistència aparent o…