Resultats de la cerca
Es mostren 158 resultats
valor eficaç
Electrònica i informàtica
Valor corresponent a l’arrel quadrada de la mitjana dels quadrats dels valors que pren una magnitud periòdica en un període.
En corrent altern és el valor a què hom es refereix en parlar de tensió o d’intensitat i correspon al valor d’un corrent continu que produeix el mateix efecte Joule en ésser aplicat a un element resistiu És anomenat també valor mitjà quadràtic En ones sinusoidals el valor eficaç és 0,707 vegades el de cresta o màxim Llevat de quan s’especifica el contrari, les tensions i els corrents alterns són expressats en valors eficaços
assignació de variables
Electrònica i informàtica
Operació que consisteix a vincular un valor a una variable.
L’accés per consulta a una variable que no té assignat cap valor és una de les principals fonts d’errors en l’execució de programes És per això que hom sol distingir les variables inicialitzades que han estat objecte d’alguna assignació de les no inicialitzades que no han estat mai objecte de cap assignació
recursiu | recursiva
Electrònica i informàtica
Relatiu a tot algoritme que serveix per a calcular el valor de la funció corresponent a un valor arbitral, no negatiu, de l’argument mitjançant la fixació prèvia del valor per a un valor o més de n (començant per zero) i l’aplicació d’una regla (anomenada regla de recursió).
Permet de calcular el valor per a qualsevol argument sabent el corresponent a un o diversos arguments més petits Un algoritme recursiu es diferencia d’un d' iteratiu perquè en aquest es completa cada fase del procés abans de començar la següent, mentre que cada fase d’un procés recursiu conté totes les fases següents de manera que no s’acaba la primera fins que no s’han completat totes les altres
limitador
Electrònica i informàtica
Aparell o dispositiu que limita una magnitud variable, de manera que no pugui sobrepassar un valor màxim fixat.
Els limitadors poden ésser de corrent , de tensió , etc, i solen ésser constituïts per un interruptor automàtic que obre circuit en arribar al valor límit prefixat
iteració
Electrònica i informàtica
Execució d’una sèrie d’instruccions d’un programa per a un valor del paràmetre, que serà repetida successivament fins que aquest valor no hagi arribat a un valor que permeti entrar en un procés lògic i sortir, així, d’aquesta sèrie de repeticions.
El conegut garbell d’Eratòstenes per a determinar quins nombres d’un conjunt són primers és una iteració en cada pas se suprimeixen els nombres divisibles per un nombre determinat i els passos es van repetint, canviant el valor del divisor, fins que ja no es puguin suprimir més elements del conjunt La iteració és una de les estructures principals dins el paradigma de la programació imperativa El conjunt de passos que es van repetint s’anomena cos de la iteració, i la condició d’aturada de la repetició, condició de la iteració les condicions que compleixen les dades després de…
desviació
Electrònica i informàtica
En modulació de freqüència, increment màxim, positiu o negatiu, de la freqüència a partir del valor central de la freqüència portadora sense modular.
El valor de la desviació en els sistemes de FM adoptats a Europa i a Amèrica és de ±75 kHz La relació entre la desviació i la freqüència moduladora és anomenada índex de desviació o de modulació
efecte Zener
Electrònica i informàtica
En un díode de junció, fenomen consistent en un augment sobtat del corrent invers en sobrepassar la tensió inversa un cert valor, anomenat tensió de Zener.
Aquest valor és característic del disseny, la geometria i els nivells de dopatge del díode, i es manté pràcticament constant independentment del corrent Té aplicació en el díode Zener
funció
Electrònica i informàtica
Part d’un programa que realitza una tasca específica, s’identifica amb un nom i retorna un objecte o valor com a resultat de la seva execució.
El fet de retornar l’objecte o el valor és el que distingeix les funcions dels procediments Una funció pot formar part d’una biblioteca
nivell de Fermi
Electrònica i informàtica
Física
Valor de la posició energètica en la qual un estat d’energia té una probabilitat d’un 50% d’ésser ocupat per fermions.
És també el màxim valor energètic possible dels fermions al zero absolut de temperatura En el cas dels electrons d’un sòlid que són fermions, hom diu que el sòlid és un metall si el nivell de Fermi al zero absolut de temperatura és situat en una banda permesa d’energia si és situat a la banda prohibida d’energia, hom diu que el sòlid és un semiconductor El dopatge del semiconductor desplaça el nivell de Fermi cap a la banda de conducció, en el cas d’impureses donadores, és a dir en semiconductors de tipus n , o cap a la banda de valència, en el cas d’impureses acceptadores, és a…
relaxació
Electrònica i informàtica
Tipus d’oscil·lació elèctrica en què l’amplitud augmenta lentament i progressivament des d’un valor inicial fixat fins a un valor final determinat, i bruscament retorna al valor inicial.