Resultats de la cerca
Es mostren 70 resultats
configuració
Electrònica i informàtica
Conjunt de valors associats als paràmetres d’una unitat funcional.
Els paràmetres d’una unitat funcional poden indicar com aquesta interactua amb l’entorn, com es comporta sota determinades circumstàncies o quina és exactament la seva funcionalitat Els paràmetres d’installació són els que mantenen els valors per al correcte funcionament de la unitat funcional els paràmetres de personalització permeten adequar el funcionament de la unitat funcional als desigs de l’usuari Una correcta configuració és, per tant, imprescindible per tal de poder usar la unitat funcional
tipus de dades
Electrònica i informàtica
Classe de dades caracteritzada per un conjunt de valors possibles, que poden ésser estructures de dades, i les operacions que els poden ésser aplicades.
La majoria de llenguatges de programació imperatius ofereixen uns tipus de dades bàsics i eines per a construir-ne de nous Els tipus bàsics més habituals oferts són, entre d’altres els enters, definits per un conjunt de valors enters, positius i negatius, dins un cert interval, i les operacions aritmètiques bàsiques el caràcter, definit pel conjunt de caràcters del codi intern usat generalment l’ASCII estès, i les operacions de comparació i el real o flotant, definit per un conjunt de valors reals amb coma flotant, dins un cert interval i amb determinada precisió, i les operacions…
valor eficaç
Electrònica i informàtica
Valor corresponent a l’arrel quadrada de la mitjana dels quadrats dels valors que pren una magnitud periòdica en un període.
En corrent altern és el valor a què hom es refereix en parlar de tensió o d’intensitat i correspon al valor d’un corrent continu que produeix el mateix efecte Joule en ésser aplicat a un element resistiu És anomenat també valor mitjà quadràtic En ones sinusoidals el valor eficaç és 0,707 vegades el de cresta o màxim Llevat de quan s’especifica el contrari, les tensions i els corrents alterns són expressats en valors eficaços
taula de veritat
Electrònica i informàtica
Taula d’operació d’una operació lògica, com és el cas d’una operació de Boole.
Dóna, per a les diferents variables d’entrada, els valors de l’operació donada tenint en compte totes les combinacions possibles dels valors de les dites variables
resistència interna
Electrònica i informàtica
Resistència pròpia d’un generador o d’un dispositiu electrònic (tub, transistor).
Hom parla de resistència estàtica en referir-se a valors constants, i de resistència dinàmica , si es refereix a valors incrementals En un tub electrònic, la resistència interna r i constitueix un dels seus paràmetres
control en bucle tancat
Electrònica i informàtica
Sistema de control en què hi ha algun tipus de retroacció.
Els valors de sortida s’incorporen als senyals d’entrada per tal de poder-los comparar amb els valors previstos per al funcionament correcte del sistema, de manera que, si cal, es pot modificar el procés a fi de minimitzar l’error obtingut
arbre
Electrònica i informàtica
Tipus de dades en què els valors són arbres.
Els arbres, tant si són estructures de dades com si són tipus abstractes de dades, serveixen per a representar estructures complexes a la memòria dels ordinadors Els arbres de decisió, on cada branca o aresta que arrenca d’un node és una alternativa en la decisió que representa aquest node, són usats per a representar esquemes de solució de problemes o per a recordar l’estructura de decisions preses en un procés seguiment amb retorn Un arbre binari és aquell on cada node té com a màxim dos fills o branques, i on no és superflu el fet d’ésser el primer fill o fill esquerre o el segon fill o…
baud
Electrònica i informàtica
Unitat que expressa la velocitat a què és modulada la informació transmesa pel canal d’un sistema de comunicació; és igual al nombre d’impulsos transmesos en un segon, i el seu símbol és Bd.
Quan l’impuls només pot tenir dos valors possibles 0 i 1, la informació que proporciona és d’un bit, i aleshores la velocitat de modulació en bauds i la velocitat de transmissió de la informació en bits/s coincideixen En sistemes on cada impuls pot tenir quatre valors possibles 00, 01, 10, 11, la informació que proporciona cada impuls és de dos bits, i aleshores la velocitat de transmissió de la informació en bits/s té un valor doble que el de la velocitat de modulació en bauds
lògica electrònica

Principals operacions de la lògica amb les taules de veriatat i els símbols dels circuits lògics corresponents
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Teoria matemàtica que permet d’establir mètodes algèbrics per a l’estudi i la resolució de problemes molt diversos de commutació dels circuits elèctrics.
Basada en els treballs del matemàtic anglès GBoole 1847, assolí importància pràctica amb els mètodes de Shannon 1938 i d’altres Té importants aplicacions en automàtica, informàtica, electrotècnia i electrònica, com, per exemple, per al tractament automàtic de dades, el càlcul i el control numèrics, la telefonia automàtica, la conversió analògica digital, i especialment, els sistemes automàtics combinatoris i seqüencials Generalment hom empra l’anomenada lògica binària , que permet d’expressar convenientment l’estat de magnituds, quantitats, posicions, etc, que només poden prendre dos valors,…
estat
Física
Electrònica i informàtica
Manera d’ésser, existir o presentar-se un sistema material.
L’estat d’un sistema es defineix per un nombre determinat de magnituds físiques expressables quantitativament, anomenades variables o funcions d’estat els valors de les quals en un instant t o permeten de caracteritzar la dinàmica d’un sistema, i contenen prou informació sobre la seva història anterior a t o perquè hom pugui determinar-ne el comportament partint del coneixement del seu estat en t o i de les entrades posteriors a t o Dins un sistema poden existir diversos conjunts de variables d’estat, tots ells interrelacionats un dels més comuns és el de les variables de fase , format per…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina