Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
web
Electrònica i informàtica
Servidor distribuït d’informació multimèdia amb enllaços hipertextuals (internet).
El web, o teranyina mundial, fou desenvolupat el 1989 per Tim Berners-Lee, del CERN de Ginebra, i conté com a element important el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language , ‘llenguatge de marques hipertextuals’, que permet definir pàgines web, en les quals es poden combinar tots els elements multimèdia, més enllaços hipertextuals sobre ells Els elements clau del web són els URL i els hiperenllaços Els primers permeten identificar i localitzar recursos, mentre que els segons permeten referenciar documents entre si i ofereixen a l’usuari la illusió que els documents es troben connectats, en…
pàgina web
Electrònica i informàtica
Document al qual s’accedeix a través d’un servidor World Wide Web.
Les pàgines web poden contenir qualsevol format d’informació multimèdia de text a imatges en moviment, passant per so, dibuixos o imatges estàtiques Cada element d’una pàgina web pot ésser informatiu per si mateix un text, un mapa, etc o pot estar vinculat a un enllaç hipertext a una altra pàgina web, no necessàriament pertanyent al mateix sistema, ni tan sols al mateix servidor WWW Les pàgines web s’escriuen directament en el llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques d’hipertext o indirectament mitjançant un editor específic de pàgines web, i per tal de presentar-les en…
Timothy Berners-Lee
Electrònica i informàtica
Físic i informàtic britànic.
El 1976 es graduà en física a la Universitat d’Oxford Després de treballar en empreses de telecomunicacions, el 1980 i posteriorment el 1984 feu tasques com a tècnic de software al CERN de Ginebra, on el 1989 desenvolupà el World Wide Web, que entrà en servei el 1991 El 1994 fundà el World Wide Web Consortium W3C al Massachusetts Institute of Technology MIT que dirigeix, organització que coordina el desenvolupament de la xarxa a escala mundial Ha rebut nombrosos guardons, entre els quals el premi Príncipe de Asturias d’investigació científica i tècnica 2002 el premi…
llenguatge d’etiquetatge d’hipertext
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques estàndard per a l’estructuració i descripció d’un document de la World Wide Web.
Es tracta d’un conjunt de marques per als diferents components d’un document multimèdia que tenen la misió d’instruir els visualitzadors de com el document haurà de ser manipulat i visualitzat Alguns dels components més típics d’un document són la capçalera, els paràgrafs, les imatges, el so, o els enllaços a altres planes web o a posicions diferents dins la mateixa plana els anomenats hiperenllaços
llenguatge d’etiquetatge sense fils
Electrònica i informàtica
Versió reduïda del llenguatge d’hipertexts HTML.
Pertany als llenguatges XML eXtensible Markup Language , que permeten un conjunt restringit de caràcters tipogràfics i que estan estandarditzats pel consorci de la xarxa internet World Wide Web Consortium , abreviat per W3C
accessibilitat
Electrònica i informàtica
Propietat referida a les interfícies d’usuari que en determina la facilitat d’accés independentment de les capacitats físiques, psíquiques o tècniques dels usuaris.
L’accessibilitat web es refereix a l’accés universal a la web, no solament per les capacitats dels usuaris que hi accedeixen sinó per les característiques de programari, maquinari, infraestructura de xarxa, cultura o idioma El consorci W3C World Word Web Consorctium impulsa la iniciativa d’accessibilitat web coneguda com WAI Web Accessibility Initiative per desenvolupar pautes d’accessibilitat WCAG, Web Content Accessibility Guidelines i eines de validació, duent a terme una tasca educativa i de conscienciació al voltant del disseny accessible dels entorns web
navegador
Electrònica i informàtica
Conjunt d’eines de programari que faciliten la navegació per una xarxa informàtica.
Els navegadors s’encarreguen d’oferir a l’usuari un entorn homogeni d’accés als serveis i a les dades, independentment del node de la xarxa on resideixin, i per tant s’encarreguen d’ocultar a l’usuari les diferents arquitectures de les xarxes o els nodes visitats, així com les instruccions específiques que caldria usar en cada cas si hom no usés un navegador Actualment hom empra els navegadors gràfics o multimèdia, lligats al desenvolupament del World Wide Web, un servidor distribuït d’informació amb enllaços hipertextuals, i del llenguatge HTML Hyper Text Mark Language, llenguatge de marques…
llenguatge d’etiquetatge extensible
Electrònica i informàtica
Llenguatge de marques, derivat de l’SGML, per a la construcció de pàgines web, en què el dissenyador pot definir les seves pròpies marques.
Basat en etiquetes, fou desenvolupat pel World Wide Web Consortium Entra en clara competència amb l’HTML Defineix un conjunt de regles per a codificar documents en format text que és llegible tant per éssers humans com per computadors Els objectius de disseny d’aquest llenguatge foren la simplicitat, la generalització i la usabilitat a través d’internet Tot i que originalment es dissenyà per a formatar textos, s’utilitza àmpliament per a la representació d’estructures de dades per exemple, serveis web Hi ha definits nombrosos llenguatges basats en XML, alguns exemples són Really Simple…
marca
Electrònica i informàtica
Enregistrament d’una adreça electrònica.
Les marques s’acostumen a definir simplement apuntant l’adreça que s’ha d’enregistrar, per això se sol parlar de posar una marca Per a posar una marca no cal conèixer l’adreça exacta a enregistrar n'hi ha prou d’accedir-hi per a poder-la apuntar Aquesta abstracció de les adreces reals és el que dóna la potència a les marques, i el que les converteix en un mètode molt usat per a indicar l’adreça de destinació dels hipervincles per exemple, en tutorials, sistemes d’ajut, o documents amb índexs per hipervincle Les marques, però, prenen tota la seva rellevància en la World Wide Web,…
Michael Grätzel
Electrònica i informàtica
Químic físic suís d’origen alemany.
Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…