Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
adaptació
Sociologia
Procés mitjançant el qual un individu, un grup o una col·lectivitat s’acomoden i viuen en llur medi físic i social.
L’adaptació és un requisit estructural per a l’existència del grup
Karl Hofer
Pintura
Pintor alemany.
S'entusiasmà per l’obra romàntica d’ABöcklin Residí a Roma 1905, on pintà Dues dones 1907, i a París 1908, interessat per l’obra de Cézanne pintà una adaptació dels Jugadors de cartes , 1924, Ulmer Museum, Ulm, de vigorosa estructura de línies
assimilació
Sociologia
Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació
Joan O’Neill i Rossinyol

Joan O’Neill i RossinyolPaisatge
(CC0)
Pintura
Literatura
Pintor i escriptor.
Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic
estat xarxa
Sociologia
Forma d’organització estatal –alternativa al model centralista– que permet adaptar-se millor als reptes de la mundialització política.
L’estat xarxa no comporta la desaparició de l’estat-nació sinó la seva adaptació, i segons Manuel Castells, permet superar la relació centre-perifèria i estar compost per una sèrie de nòduls interconnectats com ara estats nacionals, institucions supranacionals com la Unió Europea, institucions internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial, agències de les Nacions Unides, l’Organització Mundial del Comerç, etc Es tracta d’organismes supraestatals, però en els quals participen els mateixos estats Les decisions d’aquests organismes condicionen les polítiques de cada estat
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats
suburbanització
Sociologia
Procés de descentralització de les poblacions o de les institucions, per un desplaçament de persones, negocis i altres envers les àrees perifèriques d’una ciutat.
La recerca de residència habitatge que s’ajusti a la capacitat econòmica dels migrants, adaptació de l’habitatge als canvis del lloc de treball, a l’augment del nombre de membres de la família, etc, o preferències per localitzacions ambientals més atractives és responsable de la major part dels moviments de relocalització de població dins l’espai metropolità, des dels municipis centrals cap als perifèrics Barcelona i les conurbacions veïnes presentaren taxes de creixement de població negatives durant els anys vuitanta i el primer quinquenni dels noranta el 1981 Barcelona…
Fernando Fernández Sánchez
Art
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant de còmics, il·lustrador i pintor.
Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984 entre 1980 i 1982 També destacà…
rutinització del carisma
Sociologia
Procés d’adaptació i normalització de les formes d’autoritat carismàtica a la forma de dominació quotidiana de caràcter patrimonial o burocràtic.
La dominació carismàtica és de caràcter extraordinari i es basa en les qualitats excepcionals del líder Quan un règim polític basat en el carisma del líder pretén perpetuar-se ha de racionalitzar les formes de poder fins a convertir-se en un sistema tradicional
Paolo di San Leocadio
Pintura
Pintor actiu a València des del 1472, on arribà amb Francesco Pagano i un mestre Richart —potser Riccardo Quartararo—, per mitjà del cardenal Roderic de Borja, a fi de decorar al fresc la capella de l’altar major de la catedral.
Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…