Resultats de la cerca

Situat entre el golf de Tailàndia i la mar d’Andaman, en el seu punt més estret té 42 km d’amplada

Homogènia i autònoma des del punt de vista sociopolític, la tribu és la unitat més extensa de població de què s’ocupa tradicionalment l’etnografia Una tribu és formada de grups més reduïts, com els clans, i es pot associar temporalment o permanentment amb altres tribus i formar una confederació amb finalitats militars o religioses, però no pas polítiques quasi mai no té un sistema centralitzat d’autoritat política o jurídica sobre la confederació En la definició de tribu els antropòlegs solen distingir dues realitats, dos dominis diferents, però lligats Quasi tots se'n serveixen per a…

Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats

L’anàlisi d’aquest fenomen es fa segons diverses escales i criteris A escala mundial els criteris bàsics són dos l’ecològic i el socioeconòmic Segons el primer, se cerquen les correlacions entre la distribució de la població i les condicions ambientals representades bàsicament per la producció de la biosfera i els condicionants climàtics i topogràfics Amb aquests criteris s’expliquen en part les altes densitats humanes a les zones temperades de baixa altitud i els grans buits demogràfics de les zones polars, equatorial i dels deserts càlids i freds El criteri socioeconòmic es basa en les…

Una població és un subsistema dintre els ecosistemes, un complex nivell tròfic de consumidors pel fet de compondre's d’individus dotats d’un variable bagatge tecnicocultural amb el qual manipulen profundament l’ecosistema i els seus propis mecanismes de reproducció i supervivència Aquestes especificitats fan que les poblacions humanes gaudeixin d’unes propietats exclusives la ubiqüitat, el creixement sostingut i el metabolisme cultural Un cop una població té resolt l’abastament de matèria i energia, funciona demogràficament com un sistema autoalimentat anomenat demosistema Suposant que la…

Els sòrabs produïren obres religioses en llatí entre la fi del segle XV i el segle XVI La primera fita important és la traducció del Nou Testament al baix sòrab el 1548 Fins a la fi del segle XVIII quasi tota la producció escrita en sòrab és de tipus religiós Destaquen diverses traduccions, parcials o completes, de la Bíblia, a més d’algunes gramàtiques i vocabularis Ja aleshores, les dues modalitats dialectals es reflectiren en la llengua escrita, diferenciació vigent encara avui El primer escriptor profà d’importància és Jurij Mjén 1727-85 El Romanticisme impulsà la florida literària del…