Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
funció
Sociologia
Contribució que un element de la civilització aporta a la perpetuació d’una configuració sociocultural determinada.
exclusió social
Sociologia
Situació de separació o privació en què es troben determinats grups o individus respecte a les possibilitats laborals, econòmiques, polítiques i socials a la qual tenen accés la major part dels ciutadans.
El sociòleg francès Robert Castel fou pioner en l’ús d’aquest concepte a la meitat dels anys setanta del s XX L’estudi de l’exclusió social en les societats avançades aportà una visió més amplia i més profunda que la dels estudis sobre la pobresa basada només en els recursos materials
societat de consum
Economia
Sociologia
Expressió amb què hom designa l’estat i l’etapa actuals del desenvolupament capitalista de la societat, basats en la creació de necessitats fictícies per superar la saturació de la producció.
Bé que alguns economistes la consideren com un pas cap a la civilització, hom sol considerar la societat de consum com a contradictòria i inhumana Però les crítiques que li són fetes parteixen del fet que una tal societat de consum —que avui actua com a estímul en tot el món— és en el fons una societat de producció específica i que els qui són interessats a produir-hi fan consumir el que els aporta més guanys, sense importar-los el benestar de la societat el consumisme és una internacionalització psicològica de costums i modes necessaris a aquest sistema específic de producció
Ignacio Rubio y Cambronero
Arxivística i biblioteconomia
Arxiver.
Fill de l’arqueòleg Manuel Rubio y Borrás Doctor en filosofia i lletres, fou arxiver general de la Diputació de Barcelona, director de la Biblioteca Universitària i professor de l’Escola de Bibliotecàries de Barcelona i de l’Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, on fou alcalde 1928-30 Publicà treballs de biblioteconomia i paleografia i llibres de divulgació Sobresurten La Generalitat de Catalunya 1920, La Deputació del General de Catalunya en los siglos XV y XVI 1950 i El palacio de la Excelentísima Diputación Provincial de Barcelona 1952 Aportà material de documentació per al Diccionari…
personalitat social
Psicologia
Sociologia
Conjunt de trets de la personalitat que la societat aporta a l’individu i de formes en què aquest hi actua en relació amb altres persones i amb elles.
La personalitat social —en incessant desenvolupament mitjançant el procés de socialització— resta intrínsecament vinculada a tot el fenomen de la cultura
nadiu digital
Sociologia
Individu que, havent nascut després del 1990, forma part de la primera generació que ha crescut en un entorn tecnològic i digital normalitzat.
El nadiu digital ha interactuat amb la tecnologia digital des de les primeres etapes de la infantesa i té un coneixement i un domini notable de les seves aplicacions Els nadius digitals estan plenament familiaritzats en l’ús de les eines i demostren un bon domini intuïtiu de les tecnologies pròpies de la societat de la informació Segons Marc Prensky hi ha una singularitat dels membres d’aquesta generació que els diferència de les generacions anteriors Als nadius digitals —en contraposició als immigrants digitals—, se'ls atribueix una nova habilitat la de saber entendre millor l’ús de la…
Julià Bernat Alart
Historiografia catalana
Filologia
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, filòleg i arxiver.
Vida i obra Figura entre els erudits rossellonesos més illustres del segle XIX pel valor científic i l’envergadura de la seva obra, tant la publicada com la inèdita L’obra filològica d’Alart —referida de manera especial i gairebé exclusivament als antics comtats del Rosselló i la Cerdanya— té més importància i extensió en relació amb la dels seus contemporanis Joan Coromines, en diverses obres seves, crida l’atenció sobre el gran valor científic de l’obra d’Alart, que considera cabdal per a la filologia catalana i, especialment, per a l’estudi històric del lèxic català Això no…
, ,
Josep Maria Madurell i Marimon
Arxivística i biblioteconomia
Historiografia
Historiador i arxiver.
Vida i obra Després d’assistir a les aules dels Germans de la Doctrina Cristiana de la Bonanova, cursà estudis a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Arquitectura, estudis frustrats per una greu malaltia i per la dedicació als negocis familiars De formació autodidàctica, es vinculà al món dels arxius catalans i de la investigació històrica des del 1921 En aquesta línia, fou adscrit a l’arxiu del Museu Marítim de Barcelona durant els anys 1940-44 i al de la Sociedad Anónima Cros del 1940 al 1969 Tanmateix, la seva tasca més transcendent fou el treball desplegat…
, ,