Resultats de la cerca

Fou, amb Peter Vischer, el primer a adoptar les formes renaixentistes treballs per als Fugger a la capella de Santa Anna, 1509-18, a Augsburg

La coacció és una categoria del control social, i pot adoptar formes i sistemes diversos la intimidació, les amenaces, les sancions i fins i tot l’acció psicològica i la tortura

Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social

Vigent els anys cinquanta, sorgí als EUA i és caracteritzà per un refús radical de la societat de consum Els beatniks , antecessors dels hippies hippy, s’autoexcloïen de la societat i se solidaritzaven amb altres grups de desarrelats i marginats Davant els problemes polítics es definiren com a apolítics i pacifistes Llur desacord amb la moral establerta es manifestà principalment en una concepció molt lliure de la sexualitat i, en alguns casos, en l’ús de les drogues Formaven poblats inspirats en els pobles primitius o bé duien una vida nòmada El rebuig de la moda convencional els portà a…

Conegut amb el nom de Jordi de Déu , era esclau de Jaume Cascalls des del 1363 en l’obra de les tombes reials de Poblet Degué adoptar el nom de Jordi Joan en ésser manumès En 1377-78 treballà a Cervera —on se li atribueix el sepulcre de Ramon Serra i un retaule a la capella de Sant Martí de l’església de Santa Maria— allà s’associà amb l’escultor Bernat Pintor, de Berga, per a tota mena de treballs Entre el 1380 i el 1391 feu a Poblet els sepulcres de Joan I, les seves mullers, diversos infants i Joana d’Empúries El 1385 i el 1387 compongué els retaules de Vallfogona de Riucorb i Santa Coloma…

La plasticitat de la família actual comporta una diversitat formal i relacional, així com la possibilitat de tenir diferents famílies al llarg de la vida de cadascú És el que es coneix com a monogàmia successiva La plasticitat dels vincles en permet, consegüentment, la modelació segons les necessitats de cadascú, i també de vegades la substitució

Pot practicar-lo un estat i de fet així ho han fet tots els estats totalitaris, però és més corrent que ho faci un partit o un grup reduït de persones Els seus precedents són antiquíssims, però en la seva forma moderna aparegué amb el populisme rus assassinat del tsar Alexandre II, el 1881 i amb l’onada de magnicidis realitzats per anarquistes que es produí a continuació Sadi Carnot, president de la República Francesa, el 1894 HumbertI d’Itàlia, el 1900 McKinley, president dels EUA, el 1901 Barcelona en fou particularment afectada atemptat de Pallàs contra Martínez de Campos 1893, bomba del…

El terrorisme gihadista a Europa El 7 de gener de 2015 un grup gihadista va atemptar al centre de París contra la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo , que havia publicat unes caricatures de Mahoma L'atac va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va provocar 12 morts i 4 ferits greus Al cap de dos dies uns terroristes de la mateixa organització van atacar un supermercat jueu, on van morir 4 persones Malgrat l'estat d'alerta màxima, el 13 de novembre, París va patir una segona onada d'atemptats perpetrats de manera simultània i coordinada per diversos escamots suïcides que van provocar la…

Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…