Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
esperança de vida
Sociologia
Perspectiva mitjana de durada de la vida d’una persona.
És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una població L’…
envelliment
Sociologia
Augment del percentatge de vells (persones de més de 60 o 65 anys) en una població.
La causa principal de l’envelliment és el descens de la fecunditat, en especial si va acompanyada d’un descens efectiu de la mortalitat entre adults i vells També pot donar lloc a un fort envelliment l’emigració, quasi sempre constituïda per joves de sexe masculí, amb la qual cosa no tan sols augmenta la proporció de vells per manca de joves, sinó que el desequilibri entre sexes a l’edat matrimonial fa baixar la nupcialitat i, conseqüentment, la natalitat i les perspectives de rejoveniment El grau d’envelliment es coneix, bé pel percentatge de vells a partir d’un 10% de vells hom pot parlar…
taules de Reed i Merrell
Sociologia
Demografia
Taules demogràfiques que, mitjançant les taxes de mortalitat, permeten calcular l’esperança de vida d’una població.
Foren calculades pels demògrafs nord-americans LJ Reed i M Merrell l’any 1939, per a facilitar la construcció de taules de mortalitat resumides, i constitueixen una eina molt útil per a l’estudi de la mortalitat
semiconvivència
Sociologia
Forma de relació interpersonal associada als anomenats nous models familiars que fa referència a aquelles relacions de parella en les quals els dos membres decideixen lliurement compartir un projecte de vida en comú, malgrat no viure en la mateixa llar.
Es tracta d’un fenomen creixent a les societats liberal democràtiques, especialment entre persones amb relacions de convivència prèviament fallides, i es justifica com un nou compromís de parella que busca una forma de cohabitació que no anulli les individualitats
quart món
Sociologia
Terme amb el qual hom designa les mancances i la marginació que pateixen determinats col·lectius inserits en societats en les quals bona part dels seus integrants gaudeix d’abundància i de prosperitat.
A Catalunya el terme fou introduït per l’organització Justícia i Pau
migrant
Sociologia
Persona que es desplaça d'un territori a un altre per establir-s'hi d'una manera temporal o permanent.
Segons si es pren com a referència el territori que es deixa o bé el territori al qual es va, es distingeix entre emigrants i immigrants , respectivament En el context de la Unió Europea, es considera migrant la persona que estableix la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos o la persona que deixa de tenir la residència habitual en un país de la Unió per un període mínim de dotze mesos
txàrmil
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents juvenils originària del Marroc.
Aquestes bandes sorgiren a mitjan segona dècada del segle XX Hom es refereix també als seus membres i al fenomen amb el mateix nom, que prové del nom d’una salsa típica de la cuina àrab la xermula Els integrants de bandes txàrmils es caracteritzen per la violència de les seves accions, l’ús d’armes blanques, especialment matxets, l’exhibició ostentosa de determinada indumentària i pentinat, i l’ús de les xarxes socials amb finalitats d’amenaça, denigració, etc Els primers atacs d’aquestes bandes tingueren lloc a Casablanca el 2014 i ràpidament s’estengueren per tot el Marroc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina