Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en desavantatge
cultura de massa
Sociologia
Conjunt de coneixements generalitzats i difosos pels mitjans de comunicació de massa
.
En un sentit anàleg hom parla també de cultura popular
cultura de la imatge
Sociologia
Conjunt de coneixements i de formes d’expressió que tenen com a element intrínsec i de transmissió les imatges.
Hom en parla per contraposició a l’anomenada cultura de la paraula , sigui aquesta paraula escrita o oral
elit
Sociologia
Minoria social privilegiada culturalment, políticament o econòmicament.
L’aristocràcia ha estat des de temps antic un tipus molt clar d'elit, determinat pel rang familiar o per una situació de poder N'hi ha hagut també d’altres tipus, integrats per persones que, sense poder polític, destaquen per llur competència en el camp industrial, comercial, intellectual o artístic En la mesura que una elit pot imposar el que considera la seva gran missió sense comprovar si té valor real o no, hom parla d' elit establerta , que esdevé elit formal en tant que s’oposa a la promoció d’altres elits, les quals responen precisament al concepte d' elit real , és a dir, la que és…
democràcia de massa
Política
Sociologia
Tipus modern de democràcia, en el qual la intervenció del poble en el govern és fonamentalment despersonalitzada.
L’expressió és emprada en el sentit que, actualment, tant els grups de pressió i l’organització de partits com els mitjans de comunicació de massa i altres factors similars condicionen i àdhuc manipulen talment l’opinió pública, que hom ja no hi pot discernir conviccions ni comportaments personals, sinó més aviat de massa
funció
Sociologia
Interdependència de les parts que formen una societat, llur aportació positiva a ella i llur grau d’integració en ella (funcionalisme).
S'oposa a disfunció
funció
Sociologia
Contribució que un element de la civilització aporta a la perpetuació d’una configuració sociocultural determinada.
forces vives
Sociologia
Conjunt de persones, grups i institucions que fomenten i controlen l’activitat, especialment l’econòmica, en una població, una comarca o un país.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina