Resultats de la cerca

Fou deixeble de Manheim i de Max Weber Escriptor prolífic, desenvolupà una original teoria evolucionista, que exposà a Über den Prozess der Zivilisation ‘Procés de civilització’, 1939 El 1954 fou nomenat catedràtic de sociologia a la Universitat de Leicester, Gran Bretanya L’any 1977 fou guardonat amb el premi Adorno Entre les seves obres cal destacar Die höfische Gesellschaft ‘La societat cortesana’, 1969, What is Sociology 1982, Quest for Excitament Sport and Leisure in Civilizing Proces 1986 i Mozart Zur Sociologie eines Genies ‘Mozart A la sociologia d’un geni’, 1991

Fou professor de sociologia a la London School of Economics, ocupació que deixà el 1953 per ocupar el càrrec de secretari executiu de la International Sociological Association 1953-59 Del 1968 al 1985 fou catedràtic de sociologia a la Universitat de Sussex Escriví sobre una gran diversitat de temes i tingué un paper important en la divulgació de les idees de la sociologia marxista, que exposà a Karl Marx Selected Writings in Sociology and Social Philosophy 1961, Marxist Sociology 1975 i a Austro-Marxism 1978 Entre les seves obres sobre les classes i el poder polític destaquen Classes in…

El 1945 emigrà als Estats Units, on el 1949 es graduà al Wagner College de Staten Island El 1954 obtingué el doctorat per la New School de Nova York Fou, entre altres, professor al Hartford Theological Seminary 1958-63 i a les universitats de Rutgers 1963-81 i Boston 1981-2009 En aquesta universitat fundà l’Institut sobre cultura, religió i afers mundials, que dirigí Com a sociòleg, la seva aportació principal és The Social Construction of Reality 1966, escrit conjuntament amb Thomas Luckmann, en el qual proposa un model de relació entre els individus i la realitat social en la qual aquests…

Nascut Daniel Bolotsky, la seva família canvià el cognom l’any 1932 Actiu seguidor del marxisme durant els anys d’estudiant, evolucionà en un sentit més liberal i fou un decidit antiestalinista L’any 1939 es graduà en ciències socials al City College de Nova York, i inicià la seva trajectòria professional en el camp del periodisme, com a director de diverses revistes de pensament polític i econòmic, entre les quals cal citar Fortune 1948-58 i The Public Interest 1965-73, on coincidí amb Irving Kristol, el principal ideòleg del neoconservadorisme , del qual se separà per discrepàncies…

Llicenciada 1965 i doctorada en filosofia 1974 per la Universitat de Barcelona, estudià a París amb Alain Touraine 1967-79 Fou professora de sociologia a la Universitat de Barcelona 1970-73 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, on fou també catedràtica 1992-2006 i catedràtica emèrita des del 2006 Especialitzada en els camps de la sociologia de l’educació i la sociologia de la dona, destaca l’Enquesta Metropolitana realitzada a través de l’Institut d’Estudis Metropolitans 1984-85, 1990, 1885, 2000 En l’àmbit de la gestió pública, fou directora de l’Institut de la Dona del Ministeri d’…

El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als Països Catalans hi hagué accions luddites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren especialment greus l’…

Hom n'exclou, doncs, el temps dedicat a la satisfacció de les necessitats vitals descans, alimentació, etc, imprescindibles per a assegurar la reproducció de la força de treball, als desplaçaments o al propi perfeccionament intellectual, laboral, etc així mateix, el lleure no es refereix a activitats no estrictament laborals, però remunerades o motivades políticament, religiosament, etc com les derivades d’un compromís amb el partit o de la pròpia convicció creient Disposar de temps lliure voluntari —exclusiu durant molt de temps de les classes altes—, com exposà TVeblen a The Theory of the…

Inspirats en el socialisme i el sionisme, tot i les diferències de matís ideològic, els quibuts comparteixen el caràcter voluntari, l’igualitarisme estricte i la democràcia directa en la presa de decisions No hi ha salaris, i els objectes de consum són distribuïts segons les necessitats La comunitat s’encarrega dels vells, dels malalts i dels infants El primer quibuts fou establert el 1909 a Deganya En un principi, foren explotacions agràries que posteriorment diversificaren les seves activitats Gràcies a l’entusiasme dels seus membres, el quibuts, juntament amb el mošav ,…