Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
escarni
Sociologia
Esbroncada pública i en grup a una persona considerada responsable d'accions lesives per a la comunitat, el país o els ciutadans individuals, bé per corrupció, per mala administració o per violació de drets humans.
desobediència civil
Filosofia
Sociologia
Oposició a l’autoritat de caràcter pacífic consistent a transgredir conscientment una o més lleis que hom considera injustes.
Hom desobeeix específicament la llei objecte de les protestes, però sovint també d’altres que els ciutadans acatarien en circumstàncies normals El recurs a la desobediència civil és sempre pacífic i té com a finalitat derogar o canviar la llei considerada injusta, tot forçant l’autoritat a entrar en negociacions o bé a exercir una violència que pot arribar a ésser considerada moralment inacceptable En les democràcies i en els estats de dret els moviments de desobediència civil han d’afrontar dues objeccions principals en primer lloc, la que sosté que, en elegir els seus representants, els…
edatisme
Sociologia
Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d’aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.
Montserrat Martín Horcajo
Esport general
Sociologia
Sociòloga especialitzada en l’esport.
Disputà quatre partits amb la selecció espanyola de rugbi Llicenciada en educació física per l’INEFC, és doctora en sociologia, especialitzada en feminisme i en l’anàlisi del gènere en l’esport
consciència de classe
Sociologia
Consciència que els membres d’una classe social tenen, com a grup, de llur pertinença a la pròpia classe.
La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…
categoria social
Psicologia
Sociologia
Conjunt d’individus, grups o esdeveniments socials que reuneixen unes característiques comunes, determinades a priori
amb finalitat classificadora o tipològica.
gueto
Sociologia
Sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat a la qual pertany, la qual cosa genera unes característiques més aguditzades que les primitives mitjançant el sorgiment d’una subcultura i uns elements semblants i equivalents al concepte de classe social tradicional.
Els guetos acostumen a ésser barris o sectors suburbials d’una ciutat, més o menys aïllats i integrats per conjunts ètnics diferents de la resta de la població A les grans ciutats dels EUA n'hi ha de constituïts per barris sencers, sobretot de negres i de porto-riquenys Als països de l’Europa industrialitzada n'hi ha de formats per obrers emigrats de països meridionals espanyols, portuguesos, turcs, grecs i italians
grup secundari
Política
Sociologia
Grup més gran i menys espontani que el primari, els membres del qual es comuniquen per mitjà d’una organització central.
N'és exemple el personal d’una empresa
grup primari
Política
Sociologia
Grup espontani, definit per motivacions afectives més que per activitats útils.
N'és exemple la família