Resultats de la cerca

Estudià economia i administració d’empreses a la Universitat de Yale 1934 i al Balliol College d’Oxford 1936, on es graduà L’any següent començà l’activitat com a financer a Wall Street, i el 1940 fundà una assessoria per a la gestió de fons El 1954 creà el fons d’inversió Templeton Growth Fund, que amb el temps esdevingué un dels fons d’inversió de més èxit i amb el qual guanyà una gran fortuna El 1992 vengué el fons a una companyia d’inversors El 1956, amb William Damroth establí el fons d’inversió especialitzat Nucleonics, Chemistry, and Electronics Fund, que tingué un fort creixement els…

En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració…

Graduat el 1950 a la Universitat de Harvard, on es doctorà el 1958, amplià estudis a les universitats d’Angers i a Oxford Combaté en la guerra de Corea i posteriorment exercí la docència, entre d’altres, a les universitats de Delaware, Harvard, Toronto, Michigan i Columbia En la seva vasta producció més de cinquanta volums i 600 articles tracta d’una àmplia varietat de temes, entre els quals el paper central de la guerra en el sorgiment dels estats nació amb una especial atenció a la França revolucionària, la gènesi dels conflictes, el valor de les comparacions en sociologia i història, l’…

Representant de l’escola de Chicago, ha fet una important contribució a la sociologia contemporània, especialment en el camp de la formació i la socialització ocupacional, que tracta en Boys in White 1961 També ha fet aportacions en el camp de la recerca sobre les subcultures i les carreres descarrilades —per exemple amb Outsiders 1963—, i en el de l’estudi de la cultura dels joves i de l’educació superior —amb Making the Grade 1968 i Campus Power Struggle 1970— Una altra obra seva a destacar és Sociological Work, Method and Substance 1970

Llicenciat en psicologia i doctor 1996 en sociologia per la universitat de València, d’on és professor Com a sociòleg s’ha dedicat a l’estudi de la sexualitat L’alliberament sexual dels joves Mite o realitat , 1986 Sexualitat provisional , 1988 i dels mitjans de comunicació al País Valencià, tema sobre el qual ha publicat Dies de premsa La comunicació al País Valencià des de la transició política 1995, la tesi doctoral El sistema comunicatiu valencià 1996, La comunicació al País Valencià De les acaballes del franquisme al 1995′ 1998, Comunicació, política i societat El cas valencià 2001, i…

Doctora en sociologia per la Universitat de Reading Gran Bretanya i en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és catedràtica de Sociologia Des del 1990 és membre numerària de l’IEC L’any 1990 rebé el Premi Nacional de Sociologia i Ciència Política del Centre d’Investigacions Sociològiques CIS i el 1995 aconseguí el reconeixement Mary Parker Follet de la Societat Americana de Ciència Política Experta en el camp dels estudis sobre immigració, segueix una línia de recerca neomarxista i partidària de la teoria de l’acció racional És autora, entre altres obres…

Llicenciat per la Universitat de Chicago el 1964 i doctor en filosofia el 1969 per la Universitat de Harvard, del 1967 al 1968 fou professor de la Universitat de Yale Entre el 1968 i el 1971 dirigí un programa d’estudis sobre la família urbana al Cambridge Institute El 1971 fou professor de la Universitat de Nova York Fundà i dirigí el New York Institute for the Humanities 1975-84 President del “Cities Programme” de la London School of Economics, el 1999 rebé el Premi Europeu Amalfi de sociologia i ciències socials i El Friedrich Ebert de sociologia Autor d’obres sobre la vida de la família…

Doctor en filosofia el 1939 i professor de sociologia de la Universitat de Califòrnia des del 1953 Juntament amb l’estudi de la sociologia general, Nisbet s’ocupà sobretot de la sociologia de les comunitats, prestant especial atenció al poder polític i al canvi d’autoritat, així com als orígens del pensament sociològic modern en les concepcions del món i les ideologies del s XIX Dins la seva extensa obra destaquen Contemporary Social Problems and Introduction to the Sociology of Deviant Behavior and Social Disorganization coautor, 1961 The Sociological Tradition 1967 Social Change and History…

Doctor en filosofia per la Universitat Catòlica de Lovaina, amplià estudis a l’Escola d’Alts Estudis de París Fundà el Departament de Comunicació a la Universidad del Valle, a Cali Colòmbia, on romangué entre el 1975 i el 1995 Posteriorment, exercí la docència a l’Instituto Tecnológico i de Estudios Superiores de Occidente, a Monterrey Mèxic, entre el 1995 i el 2002 Presidí l’Asociación Latinoamericana de Investigadores de la Comunicación ALAIC A Comunicación masiva discurso y poder 1978 estudià com les elits dominants fan servir els mitjans de comunicació com a instruments de dominació…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres fonamentals, en…