Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
Joshua A. Fishman
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista nord-americà.
Es doctorà en psicologia social a la Universitat de Columbia l’any 1953 i fou professor emèrit de la Universitat de Yeshiva Nova York i professor visitant en diversos centres d’investigació Stanford, Princeton, Hawaii, Jerusalem, etc Considerat un dels fundadors de la sociolingüística, és un dels investigadors més destacats en aquest àmbit És autor d’un gran nombre de publicacions Readings in the Sociology of Language , Sociolinguistics A Brief Introduction , Advances in the Sociology of Language , Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective 1989, Reversing Language Shift…
Salvador Cardús i Ros

Salvador Cardús i Ros
© ECSA, SAU
Periodisme
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Llicenciat i doctorat en ciències econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona 1976 i 1981, respectivament Ha estat professor de l’Escola Catòlica de Educació Social 1975-77 i de la Institució Cultural del CIC a Terrassa 1977-79, i professor titular de sociologia i ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona 1980- 2023, de la facultat de la qual fou degà 2009-11 Ha estat professor visitant a les universitats de Cambridge 1993, Cornell 2005 i Londres 2006 Com a investigador ha treballat en temes de religió, cultura, mitjans de comunicació i fenòmens nacionals,…
Ulrich Beck
Sociologia
Sociòleg alemany.
La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial Graduat a la Universitat de Munic 1972, fou professor a les universitats de Münster 1979-81 i Bamberg 1981-92 Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el concepte de "…
Ernest Udina i Abelló
Sociologia
Sociòleg i periodista.
Fill de Santiago Udina, era llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en sociologia per la de París-Vincennes i en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Entre el 1970 i el 1975 fou corresponsal a París de diversos mitjans de comunicació “El Noticiero Universal”, “Cambio 16”, “La Vanguardia䀁d, etc En aquest període collaborà amb el president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, Josep Tarradellas, que el 1978 el nomenà cap de premsa de la restablerta Generalitat Posteriorment treballà a “La Vanguardia”, “El Món”, Radio…
Imma Tubella i Casadevall
Sociologia
Sociòloga.
Doctorada i especialista en sociologia de la comunicació, tema sobre el qual ha publicat articles i llibres, entre els quals Las formas de consumo de la televisión como generadora de identidad 1998, La Societat Xarxa a Catalunya 2003, amb M Castells i altres, La transició a la Societat Xarxa 2007, amb M Castells i altres, Televisió i Internet la guerra de les pantalles 2007, amb C Tabernero i V Dwyer Ha estat directora d’Estudis i Continguts de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals de 1995 a 2002, i membre del consell d’…
xovinisme
Política
Sociologia
Excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països.
Aquesta actitud es relaciona amb la del francès Nicolas Chauvin, entusiasta de Napoleó i de les seves guerres
workhouse
Sociologia
A Anglaterra i a Gal·les, establiments d’assistència pública destinats a recollir els indigents i donar-los feina.
Foren creades, a partir del 1623, d’acord amb la Poor Relief Act 1601, per tal d’afrontar el creixement del pauperisme Tenien un règim intern de caràcter penitenciari separació de les famílies, alimentació deficient i condicions de vida pèssimes El 1918 es convertiren en asils per a vells desvalguts
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
verticalisme
Política
Sociologia
Doctrina i sistema sindicals que configuraren l’Organización Sindical Española durant el franquisme.
S'inspirà inicialment en les experiències corporativistes d’Itàlia i Portugal corporativisme i de l’Alemanya nazi A partir dels principis d’unitat, totalitat i jerarquia pretenia de fusionar els interessos socials de tothom que intervé en el procés de producció i de superar les diferències i els antagonismes de classe, en enquadrar empresaris i treballadors en un únic organisme sindical, que, sotmès a les directrius governamentals i dirigit per militants falangistes, esdevingué de fet un mitjà d’aplicació de la política econòmica i social de la dictadura i un poderós instrument…
vellesa
Biologia
Psicologia
Sociologia
Estat de l’ésser humà al qual condueix el progressiu deteriorament dels òrgans i de les seves funcions pel pas dels anys.
Hom distingeix en l’organisme dues classes de cèllules les unes són renovables, com les de la pell, i les altres no, com les neurones Sembla que les cèllules no renovables moren quan s’exhaureixen les reserves d’àcid ribonucleic, imprescindible per a l’activitat metabòlica El procés de divisió de les cèllules renovables, que són les que es reprodueixen i donen lloc a d’altres abans de morir, es produeix d’acord amb l’obediència del codi genètic inscrit en els cromosomes Cada cèllula transmet a la seva successora el codi genètic, però en el decurs de les innombrables divisions que s’esdevenen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- 66
- 67
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina