Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
vaga
Sociologia
Aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal d’obtenir alguna reivindicació, relativa generalment a millores de sou o de les condicions de treball.
Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general A vegades pren formes especials, com la vaga de zel , que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts , quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball La reacció dels poders públics davant les vagues fou…
cosmopolitisme
Sociologia
Teoria que considera l’home com a ciutadà del món, sense distinció de races ni de nacionalitats.
Aquest pensament, present ja en el món grec estoics i cínics, fou recollit per l’illuminisme, el qual, en nom de la raó i de la llei natural, idèntica per a tots els homes, predicà la instauració d’un ordre universal capaç de garantir la llibertat i el progrés
cooperació
Sociologia
Acció concertada entre els membres d’un grup social per a la consecució d’un fi.
Usat sobretot en antropologia, el terme alludeix a un element bàsic, entre els membres de grups socials primitius, per a tasques de supervivència, com la caça En sentit marxista, la cooperació és la forma de treball de molts obrers, coordinats i reunits segons un pla, en el mateix procés de producció o en processos de producció diferents, però enllaçats entre ells
control social
Sociologia
Regulació de la conducta dels membres d’un grup social mitjançant l’establiment d’uns valors ideològics i d’unes normes de comportament.
Actua com a mecanisme de compensació de les tendències oposades al sistema vigent, i en aquest sentit s’oposa al canvi social El control és exercit de formes molt diverses costums, creences, mitjans de comunicació, etc i a través de la família i l’educació, com a processos fonamentals de socialització
contracte social
Sociologia
Acord entre els individus o entre aquests i la comunitat, que hom suposa generalment implícit com a base de l’organització social ( contractualisme
).
contestació
Sociologia
Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.
El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc
consens
Sociologia
Acceptació per una comunitat d’una opinió, proposició o ideologia.
conflicte social
Sociologia
Desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social, causat per elements o forces dissidents, que poden ésser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.
comunitat
Sociologia
Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques (políticosocials, religioses, etc).
En general hom pot discernir, sota aquest mot, una connotació personal i collectiva alhora, en el sentit que tota realització comunitària inclou una tensió constant entre el grup humà que pretén de configurar l’individu i la persona concreta que vol defensar la pròpia llibertat