Resultats de la cerca
Es mostren 998 resultats
Auguste Comte

Auguste Comte
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg francès, fundador del positivisme.
Decisivament influït per Saint-Simon —amb qui collaborà del 1817 al 1823—, visqué modestament com a “repetidor” de matemàtiques a l’École Polytechnique El més important dels cursos que hi dictà donà lloc a la seva obra magna, Cours de philosophie positive sis volums, 1830-42, les idees directives del qual resumí en el Discours sur l’esprit positif 1844 El record de Clotilde de Vaux, que morí al cap de dos anys d’haver-la coneguda, li inspirà la “religió de la humanitat” D’aquest període són el Système de politique positive ou Traité de sociologie instituant la Religion de l’Humanité quatre…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…
Jean Cazeneuve
Sociologia
Sociòleg francès.
Professor de sociologia a la Sorbona des del 1966, director general del primer canal de la televisió francesa 1975-77 i ambaixador davant del Consell d’Europa 1978-80, s’ha dedicat als estudis etnogràfics a l’Orient Mitjà i a Nou Mèxic i als efectes dels mitjans de comunicació de masses Entre d’altres obres, és autor de Les Rites et la condition humaine 1958, Sociologie de la radio-télévision 1962, l’Ethnologie 1967 i La Société de l’ubiquité 1972
Josué de Castro
Sociologia
Metge i sociòleg brasiler.
Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit 1952-56 president del consell executiu de la FAO S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger 1949 i Geopolítica da fome 1951
Manuel Castells i Oliván

Manuel Castells i Oliván
© Holbergprisen / Marit Hommedal / Scanpix
Sociologia
Sociòleg.
Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…
Max Horkheimer
Max Horkheimer
© Fototeca.cat
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Deixeble de Hans Cornelius, fou el principal promotor de l’escola de Frankfurt, com a director de l’Institut für Sozialforschung 1930-33 i 1954-59 Professà també a la Universitat de Colúmbia Nova York, en exiliar-se a causa del nazisme 1934-50 Culturalment pessimista i políticament progressista, la seva teoria crítica qüestiona l’instrumentalisme de la raó tecnicopositiva occidental, així com el marxisme ortodox i vulgar És autor, entre d’altres, de Studien über Autorität und Familie ’Estudis sobre l’autoritat i la família’, 1936 en collaboració amb H Marcuse i altres, Dialektik der…
Arnold Hauser
Art
Sociologia
Historiador de l’art i sociòleg hongarès.
Representant de la tendència sociologista en la línia de Max Dvořák, Georg Simmel i Max Weber, concebé l’obra d’art com el producte d’un individu condicionat per la societat a la qual pertany Proposà la ciència sociològica com a perspectiva històrica per a relacionar les diverses ideologies amb les expressions artístiques de cada època Escriví The Social History of Art 1951 traducció catalana de Jordi Solé-Tura, 1966, Philosophie der Kunstgeschichte ‘Filosofia de la història de l’art’, 1957 i Der Manierismus 1964 L’any 1974 publicà Soziologie der Kunst ‘Sociologia de l’art’, que ell considerà…
Maurice Halbwachs
Sociologia
Sociòleg francès.
Influït per Marx i per Durkheim, usà l’estadística i el càlcul de possibilitats en els seus estudis sobre les classes socials i les necessitats humanes És autor de La classe ouvrière et les niveaux de vie 1913, Théorie de l’homme moyen 1919, Les cadres sociaux de la mémoire 1925, Causes du suïcide 1930 i Morphologie sociale 1934 Morí en un camp de concentració nazi
Georges Gurvitch
Sociologia
Sociòleg francès d’origen rus.
Professor a la Sorbona, fou capdavanter de la sociologia estructural Escriví Idéé du droit social 1935, Essais de sociologie 1939, Éléments de sociologie juridique 1940, Déclaration des droits sociaux 1944, Karl Marx et la sociologie du XXè siècle 1948 i Dialectique et sociologie 1962
Ludwik Gumplowicz
Sociologia
Dret
Jurisconsult i sociòleg polonès.
Professor a Graz, defensà l’existència de grups humans heterogenis en lluita per la supervivència, problema que exposà a diverses obres 1875, 1879, 1883 sobre les races i les nacionalitats Tractà també sobre el dret polític des d’una perspectiva filosòfica 1877, i temes sociològics 1855 i 1899