Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
Santiago Valentí i Camp
Història
Sociologia
Polític i sociòleg; fill d’Ignasi Valentí i Vivó.
Com a membre destacat del Partit Republicà Radical fou detingut arran de la Setmana Tràgica, i fou regidor de Barcelona i diputat provincial 1911 El 1915, però, se separà del lerrouxisme i participà en la fundació del Bloc Republicà Autonomista , dins el qual s’integrà, el 1917, en el Partit Republicà Català Posteriorment milità en els rengles socialistes i fou president de l’Ateneu Socialista de Barcelona Collaborador d' El Progreso i altres periòdics, dirigí algunes colleccions, com la Biblioteca Sociológica Internacional , la Biblioteca de Novelistas del Siglo XX i la Biblioteca Moderna de…
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La…
teoria dels camps
Sociologia
Concepció teòrica de Pierre Bourdieu que considera la societat moderna com una constel·lació d’àmbits socials.
Un camp és un espai social estructurat, un àmbit de forces on hi ha dominants i dominats és simultàniament un espai de conflictes i de concurrència —per analogia a un camp de batalla— on els participants rivalitzen amb l’objectiu d’establir un monopoli sobre el tipus específic de capital que hi és eficient El camp econòmic —per exemple— té una estructura particular i es regeix a partir de criteris autònoms
propaganda
Sociologia
Manera d’influir en l’opinió pública a fi d’aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, etc.
La propaganda difereix profundament de l’educació que crea actituds, conviccions, creences i es basa en eslògans, en l’ostentació i en la reiteració, cercant nous continguts de creences i actituds amagades que suposa La propaganda, en aquest sentit, actua subreptíciament, fomentant l’emotivitat, reduint el camp de la visió i amagant les seves darreres motivacions o intencions, o simplificant-les per fer-les més planeres, comprensibles i acceptables publicitat La seva finalitat és convèncer i aconseguir una acció immediata En particular, la propaganda política , fruit de les…
Howard Saul Becker
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Representant de l’escola de Chicago, ha fet una important contribució a la sociologia contemporània, especialment en el camp de la formació i la socialització ocupacional, que tracta en Boys in White 1961 També ha fet aportacions en el camp de la recerca sobre les subcultures i les carreres descarrilades —per exemple amb Outsiders 1963—, i en el de l’estudi de la cultura dels joves i de l’educació superior —amb Making the Grade 1968 i Campus Power Struggle 1970— Una altra obra seva a destacar és Sociological Work, Method and Substance 1970
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins…
Pilar Malla i Escofet
Sociologia
Activista social i política.
Pertanyent a l’Institut de Missioneres Seculars, treballà com a assistent social a l’Hospital Clínic de Barcelona, i en 1957-68 entre els immigrants a París Posteriorment, en tornar a Catalunya fou professora de treball social a l’ Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona ICESB 1969-90 i treballà a Caritas de Barcelona com a responsable del departament d’acció social entre el 1974 i el 1978, i posteriorment com a secretària general 1981-93 i directora 1993-98 Organitzadora i cap dels Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya 1978-81, en 1999-2003 fou diputada al Parlament de…
coerció
Sociologia
Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.
Aquesta forma de control social és emprada per l’estat per mitjà de la policia i per l’exèrcit i és essencial en certs processos d’integració social general La teoria i la pràctica de la democràcia fan contrastar la coerció amb el consens de la població i imposen límits legals en el camp dels conflictes interns
Maurice Halbwachs
Sociologia
Sociòleg francès.
Influït per Marx i per Durkheim, usà l’estadística i el càlcul de possibilitats en els seus estudis sobre les classes socials i les necessitats humanes És autor de La classe ouvrière et les niveaux de vie 1913, Théorie de l’homme moyen 1919, Les cadres sociaux de la mémoire 1925, Causes du suïcide 1930 i Morphologie sociale 1934 Morí en un camp de concentració nazi
gentry
Història
Sociologia
Estament social anglès format per persones amb dret a portar escut d’armes.
Constituí una noblesa de segona classe —entre la nobility i la burgesia rica— i era formada pels gentlemen i els esquires Des del s XVI exercí influència al camp, que culminà al s XIX, quan la industrialització minvà la importància d’aquest, la qual cosa la dugué a unir-se familiarment amb la nova burgesia industrial Fins a la reforma electoral del 1832 dominà la Cambra dels Comuns
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina