Resultats de la cerca

La seva família es traslladà a la República Federal d’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial Graduat a la Universitat de Munic 1972, fou professor a les universitats de Münster 1979-81 i Bamberg 1981-92 Aquest any s’incorporà a l’institut de sociologia de la Universitat de Munic, on exercí fins a la jubilació i del qual fou director Fou també professor a la London School of Economics i encapçalà organitzacions dedicades a la recerca i al debat polític i social Figura destacada de les ciències socials i del pensament polític a Europa, la seva principal aportació és el concepte de "…

Vida i obra Introductor dels estudis de sociolingüística als Països Catalans i a l’Estat espanyol Estudià dret a la Universitat de València, on es mogué en el cercle de Joan Fuster Membre del Comitè de Recerca Sociolingüística de l’Associació Sociològica Internacional 1970, en fou vicepresident 1974-78 i president 1978-82 El 1973 fundà el Grup Català de Sociolingüística i el mateix any introduí una sessió de sociolingüística catalana en el VIII Congrés de Sociolingüística de Toronto Del 1976 al 1987 fou professor de la Universitat de Barcelona Partint d’una crítica de la noció imprecisa de…

Estudià a Viena i a Innsbruck i a la New School for Social Research de Nova York, on es llicencià en filosofia 1955 i es doctorà en sociologia 1956 Desenvolupà l’activitat acadèmica a les universitats de Hombart, Ginebra i Nova York Doctor honoris causa per les universitats de Linköping i Ljubljana, és autor d’una obra prolífica centrada en la sociologia de la religió i la del coneixement L’obra més coneguda sobre la religió és Das Problem der Religion 1963, en què constata el pas de la pràctica religiosa a l’àmbit privat Dins la sociologia del coneixement destaquen dues obres…

Concepte fonamental en l’estudi de les religions, és també indefinible, llevat en la seva contraposició a profà és tot allò que no és profà En totes les religions hi ha éssers i coses, més o menys determinats, que es troben separats del món profà quotidià i que són objecte d’un respecte i d’una atenció, que són suficients per a explicar llur caràcter sagrat Émile Durkheim 1897, seguint RSmith 1894, fou el primer que veié en l’oposició sagrat-profà el pol entorn del qual la religió organitza tota la realitat el sagrat és el separat, el prohibit, i el culte és el mitjà emprat per a mantenir la…