Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
infant
Història
Sociologia
A la península Ibèrica, títol dels fills o parents del rei.
Cal distingir-ne dues classes els infants nats , que són qualsevol dels fills o filles legítims del rei —o de la reina propietària— nascuts després del príncep o la princesa i qualsevol dels fills i filles legítims del príncep hereu que no ho sigui en precari i els infants de gràcia o de privilegi , que són els parents —cognats o agnats— del rei als quals aquest concedeix el títol esmentat Els segons en poden ésser privats els primers, no A la corona catalanoaragonesa, al fill primogènit del rei, almenys fins al regnat de Joan I, li era donat el títol d' infant primogènit , fins…
bones pràctiques
Sociologia
Conjunt d’actuacions exemplars impulsades per una entitat, associació o institució, que tenen per objecte millorar de forma significativa una situació insatisfactòria en el seu camp d’actuació.
Les bones pràctiques poden tenir lloc en qualsevol àmbit d’activitat del sector públic o del sector privat, tant de gestió interna com de servei extern Comprenen el disseny de polítiques, la gestió de serveis, l’optimització de recursos, la qualitat, la participació, etc Les bones pràctiques són les experiències més significatives i que han donat bons resultats en contextos diversos
honorable
Política
Sociologia
Tractament donat als membres del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya.
El president de la Generalitat i el del Parlament reben el tractament de molt honorable
postpolítica
Sociologia
En les societats democràtiques occidentals, situació en la qual es posa de manifest l’esgotament o la superació de la tradicional divisòria ideològica entre dreta i esquerra.
Defineix un marc en què és necessari abandonar els vells conflictes ideològics i resoldre las noves problemàtiques atenint-se sobretot a criteris tècnics propis de l’eficàcia i l’eficiència o a les exigències i demandes canviants de la ciutadania Les crítiques a aquesta situació han vist en aquest fenomen la causa primera de la creixent manca d’interès i de compromís polític d’una part de la ciutadania, al mateix temps que han volgut posar de manifest l’emergència d’una nova tendència a la tecnocràcia i a una visió excessivament demoscòpica de la democràcia Sostenen també que, en l’era…
taxa d’avortament
Sociologia
Nombre d’avortaments referits al nombre de dones fecundades en un temps donat.
Hom sol referir-lo al nombre d’avortaments entre mil dones fecundades en un any
projecció demogràfica
Sociologia
Càlcul probabilístic del futur d’una població, o de part d’ella, en base a unes hipòtesis.
Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin…
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La…
lluita de classes
Sociologia
Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la…