Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Institut Contra l’Atur Forçós
Sociologia
Organisme creat el 26 de maig de 1933 i adscrit com a organisme autònom al departament de presidència per a alleujar la crisi de treball existent.
El 28 de març de 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil 1936
mobilització espontània
Sociologia
Acció col·lectiva consistent en la trobada instantània en un lloc d’un grup de persones prèviament convocades per mitjà de les xarxes socials, internet o correu electrònic, amb l’objectiu de manifestar-se amb caràcter polític, reivindicatiu o lúdic i, poc després, dispersar-se.
El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012
Dia Internacional de les Dones
Sociologia
Dia Instituït l’any 1975 per l’Organització de les Nacions Unides amb la finalitat de commemorar les fites assolides per les dones en la lluita per la igualtat de gènere arreu del món.
També té com a objectiu remarcar els àmbits pendents perquè s'assoleixi la plena igualtat L’origen són les lluites de les sufragistes pel dret a vot a l'inici del segle XX, així com les reivindicacions d’obreres per a la millora de les condicions laborals El primer dia de la dona fou instituït el 1909 pel Partit Socialista dels Estats Units La data actual 8 de març té l’origen en la vaga duta a terme per les dones el 1917 a Rússia contra la Primera Guerra Mundial sota el lema “Pau i Pa”
Natascha Kampusch
Sociologia
Presentadora de televisió austriaca, coneguda principalment pel seu segrest.
Filla de Brigitte Sirny i Ludwig Koch, fou segrestada el 2 de març de 1988 a Viena Captiva durant més de vuit anys, el 23 d’agost de 2006 aconseguí fugir aprofitant un descuit del seu segrestador, Wolfgang Priklopil, un enginyer electrònic vint-i-sis anys més gran que ella que se suïcidà en conèixer la fugida Durant el captiveri, visqué confinada en un forat de 2,5 m de profunditat i 6 m 2 de superfície situat al soterrani de la casa del raptor És autora de 3096 Tage ‘3096 Dies’, 2010, en què relata la seva experiència del segrest Després d’una breu experiència com a conductora…
Arnau Puig i Grau

Arnau Puig i Grau (2001)
Pep Parer | Museu d'Història de Catalunya (CC BY 3.0)
Historiografia catalana
Sociologia
Crític, filòsof, historiador i sociòleg de l’art.
A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…
,
Oriol Regàs i Pagès
Sociologia
Promotor empresarial i cultural.
Fill del comediògraf Xavier Regàs i Castells , net del restaurador Miquel Regàs i Ardèvol i germà de l’escriptora Rosa Regàs i Pagès , en la seva joventut fou un notable aventurer el 1958 organitzà i emprengué una expedició de Hong-Kong a Barcelona en un jonc en un viatge que durà nou mesos El 1962 dugué a terme amb un grup d’amics l’anomenada Operació Impala, consistent en una travessa en moto pel continent africà des de Ciutat del Cap fins a Tunis patrocinada per l’empresa Permanyer SA com a promoció del model de motocicleta Montesa del mateix nom, precedent dels rallis popularitzats dues…
Joshua A. Fishman
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista nord-americà.
Es doctorà en psicologia social a la Universitat de Columbia l’any 1953 i fou professor emèrit de la Universitat de Yeshiva Nova York i professor visitant en diversos centres d’investigació Stanford, Princeton, Hawaii, Jerusalem, etc Considerat un dels fundadors de la sociolingüística, és un dels investigadors més destacats en aquest àmbit És autor d’un gran nombre de publicacions Readings in the Sociology of Language , Sociolinguistics A Brief Introduction , Advances in the Sociology of Language , Language and Ethnicity in Minority Sociolinguistic Perspective 1989, Reversing…
Roland Barthes

Roland Barthes
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Sociologia
Crític literari i sociòleg estructuralista francès.
Inspirat en la lingüística de Saussure i Bloomfield, fou el fundador de la revista “Théâtre Populaire”, impulsor del moviment de la “nova crítica” i director d’estudis de l’École Pratique des Hautes Études La seva obra va des d’una reflexió sobre la condició històrica del llenguatge literari Le degré zéro de l’écriture , 1953 i la temptativa de constituir una semiologia de la moda Système de la mode , 1967 fins a demostrar la pluralitat significativa d’un text literari i la sobrevaloració del “text” en lloc del “signe” S/Z , 1970 Sade, Fourier, Loyola , 1971 Le plaisir du texte , 1973, etc…
Josep Vidal i Beneyto
Sociologia
Sociòleg i alt funcionari.
Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…
Jürgen Habermas
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Estudià filosofia, història, psicologia i economia a les universitats de Göttingen, Zúric i Bonn, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre F W J Schelling Del 1956 al 1959 fou assistent de Theodor W Adorno a l’Institut de Recerca Social de Frankfurt Fou professor a les universitats de Heidelberg 1961-64 i Frankfurt 1964-71, i del 1971 al 1983 dirigí l’Institut Max Planck per a l’Estudi de les Condicions de Vida del Món Científic i Tècnic, a Starnberg El 1983 retornà a Frankfurt, on exercí fins a la jubilació 1994 Fou un dels principals representants de la segona generació de l’ escola…