Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Constantin Dobrogeanu-Gherea
Literatura
Sociologia
Sociòleg i crític literari d’origen ucraïnès naturalitzat romanès.
A causa de certes activitats illegals hagué d’exiliar-se a Romania 1875, on s’establí definitivament Collaborà en la revista Contemporanul de Iaši, on s’esforçà per aplicar el materialisme històric als problemes de teoria i crítica literària La seva polèmica amb el grup conservador de Titu Maiorescu i els seus Studii critice ‘Estudis crítics’, 1890, 1891, 1897, 1925-27 exerciren una gran influència en la literatura romanesa
proselitisme
Religió
Sociologia
Zel a fer prosèlits.
Ultra el significat particular en el judaisme prosèlit, hom pot aplicar el terme a totes les religions que cerquen una difusió més enllà de les comunitats socials que la practiquen, partint de la base que són les úniques veritables i representen l’únic camí de salvació L’activitat missionera missió és una forma organitzada de proselitisme El terme és aplicat a qualsevol doctrina filosòfica, política, etc, i pot tenir encara un sentit pejoratiu
salut reproductiva
Sociologia
Situació en la qual el conjunt del procés reproductiu es desenvolupa en un estat de benestar físic, mental i social, i no solament lliure d’afeccions o de malalties.
Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’…
Adolphe Quételet
Matemàtiques
Sociologia
Estadístic, matemàtic i sociòleg belga.
Professor a Gant i a Brusselles, dirigí la construcció de l’observatori de Brusselles i en fou el primer director 1828 Aplicà la teoria de les probabilitats a les ciències socials i a l’antropometria i constatà la regularitat en fenòmens on hom creia que es reflectia el lliure albir Observà, a més, que aquesta regularitat s’ajusta a una corba de distribució d’aquí sortí el concepte d’home mitjà, central en la seva teoria Fou també el primer a aplicar l’estadística als fenòmens socials, base de la sociologia i del neopositivisme actual Aplicà les seves recerques a observacions d’…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta segons els…
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou L’…
,
edatisme
Sociologia
Actitud discriminatòria envers un pacient consistent a abstenir-se d’aplicar-li mitjans diagnòstics o terapèutics que li serien beneficiosos a causa exclusivament de la seva edat avançada.
automatització
Economia
Sociologia
Tecnologia
Aplicació d’automatismes per tal d’aconseguir que parts importants, i àdhuc la totalitat, d’un procés de producció augmentin la rendibilitat fent que es mantingui un nivell uniforme de qualitat.
Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…
eugenèsia
Biologia
Sociologia
Medicina
Branca de la medicina que estudia els factors socialment controlables que poden augmentar o disminuir les qualitats racials de les generacions futures, tant en l’aspecte físic com en el psíquic.
Des de temps antic hi ha hagut el desig de preservar la qualitat de l’espècie humana i fins i tot de millorar-la Així, per exemple, Soló a Atenes i Licurg a Esparta establiren un seguit de lleis que hom pot qualificar d’eugèniques Bé que la idea de seleccionar els millors i d’afavorir-ne la reproducció ja era antiga, no fou definitivament establerta fins al s XVI en la Utopia 1516 de Tomàs Moro, i després en La ciutat del Sol 1623 de TCampanella El científic anglès Francis Galton, cosí germà de ChDarwin, pot ésser considerat com el fundador de l’eugenèsia en la seva obra cabdal Hereditary…
delinqüència juvenil
Sociologia
Dret
Conjunt d’actes delictuosos i manifestacions concomitants que tenen com a subjecte persones no adultes.
El fenomen social que constitueix modernament la delinqüència juvenil ha fet que hom separés el seu estudi de la delinqüència general o criminalitat El motiu d’una tal diferenciació està en la necessitat —i en la consciència que hom en té— que l’acció jurídica i el control social, com també els mitjans de correcció i rehabilitació que hom ha d’aplicar sobre els delinqüents joves, siguin diferents dels que la societat té respecte als adults Aquesta consideració, pròpia del s XX, cristallitzà com a fruit d’un seguit d’esforços fets a la darreria del segle passat per…