Resultats de la cerca

És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus…

Consisteix en la interrupció total o parcial de les relacions econòmiques i de les comunicacions ferroviàries, marítimes, aèries, postals, telegràfiques, radioelèctriques i d’altres amb un determinat país És una forma institucionalitzada del blocatge

L’aturada és total quan afecta tota la plantilla de treballadors parcial, si n'afecta alguna secció, cadena, departament, etc continuada que pot donar lloc a la vaga, boicot, etc o discontínua per causa d’un treball retardat, etc Els motius que provoquen l’aturada per part dels treballadors poden ésser molts demanda d’augment de salaris, reclamacions sobre l’organització del treball, conflictes jeràrquics, solidaritat amb companys sancionats, expulsats o detinguts o amb problemes que afecten altres empreses, reivindicacions polítiques, etc L’aturada provocada per l’empresa és…

Pot ésser també de solidaritat, que es planteja com a suport a d’altres treballadors sancionats o en vaga, i també política, quan les reivindicacions depassen l’àmbit laboral i tendeixen a una transformació de la societat Si la vaga és declarada simultàniament a totes les indústries d’un lloc o d’uns quants s’anomena vaga general A vegades pren formes especials, com la vaga de zel , que consisteix en una aplicació rigorosa del reglament, i la vaga de braços caiguts , quan hom fa l’aturada sense abandonar el lloc de treball La reacció dels poders públics davant les vagues fou inicialment de…

Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…