Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
gentry
Història
Sociologia
Estament social anglès format per persones amb dret a portar escut d’armes.
Constituí una noblesa de segona classe —entre la nobility i la burgesia rica— i era formada pels gentlemen i els esquires Des del s XVI exercí influència al camp, que culminà al s XIX, quan la industrialització minvà la importància d’aquest, la qual cosa la dugué a unir-se familiarment amb la nova burgesia industrial Fins a la reforma electoral del 1832 dominà la Cambra dels Comuns
La Gauche Divine
Sociologia
Denominació del conjunt de joves artistes, professionals liberals i intel·lectuals barcelonins que freqüentaven la discoteca Bocaccio de Barcelona entre finals dels anys seixanta i finals dels setanta.
El periodista Joan de Sagarra ideà, en clau irònica, la denominació que emprà en un article i que posteriorment perdurà Fou el fundador i animador del local Oriol Regàs , que l’obrí l’any 1967 Els seus assidus formaven un conglomerat heterogeni que tenia, però, en comú, l’extracció social benestant, un posicionament genèricament d’esquerres, l’esperit hedonista i lúdic que es corresponia a un cert aire de provocació contra el franquisme imperant, la vocació cosmopolita i l’exaltació de la desinhibició i la creativitat Tot i que no constituí un moviment en sentit estricte, en…
Modest Reixach i Pla
Sociologia
Sociolingüista.
Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en Sociologia per la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica, on s’especialitzà en sociolingüística Introduí aquesta disciplina a Catalunya i fou un dels fundadors del Grup Català de Sociolingüística a la Universitat de Prada el 1973, que es constituí el 1974 durant el VII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto El 1975 dissenyà i dugué a terme el primer cens lingüístic, estudi que, successivament actualitzat i ampliat, esdevindria una eina imprescindible per al coneixement de l’estat del català a Catalunya i per a…
Arrels Fundació
Sociologia
Organització no governamental de Barcelona dedicada als col·lectius dels sensellar i sensesostre, a la sensibilització sobre l’exclusió social i a la denúncia de situacions o accions que la promouen.
Iniciativa d’un grup d’activistes socials, depengué de la Fundació Sant Pere Claver fins el 1998, que es constituí en fundació per dret propi Centrada inicialment al barri del Raval de Barcelona, el 1987 hi obrí un centre amb dutxa i rober, que el 1991 s’amplià amb un centre obert, els equips regulars de carrer i de visita als hospitals i l’obertura del Refugi, un centre d’acollida nocturn a partir del qual, a mitjan dècada de 1990, impulsà el Programa d’Accés a l’Habitatge Amb el radi d’acció estès a gran part de la ciutat, el 2001 establí el taller prelaboral La Troballa El…
Francisco Ayala García-Duarte

Francisco Ayala García-Duarte
© Fundación Francisco Ayala
Literatura
Sociologia
Novel·lista, assagista i sociòleg andalús.
Es llicencià en dret el 1929 a la Universitat de Madrid, on fou catedràtic 1935 de dret polític fins el 1936 Pertangué al grup de la Revista de Occidente D’aquesta època són les novelles Tragicomedia de un hombre sin espíritu 1925 i Historia de un amanecer 1926, influenciades encara pel realisme Posteriorment, ja en l’òrbita de les avantguardes artístiques, publicà els reculls de narracions El boxeador y un ángel 1929, Medusa artificial 1930 i Cazador en el alba 1930 Exiliat, en 1940- 49 residí a Buenos Aires llevat de 1945-46, que ocupà una càtedra a la Universitat de Rio de Janeiro, on…
teoria de la transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Descripció esquemàtica atemporal que explica el procés en el qual es troba sotmesa una societat, en passar d’ésser dominada per un règim demogràfic basat en elevades taxes de mortalitat i natalitat a un nou règim caracteritzat per la reducció d’aquestes taxes.
La teoria de la transició és una situació lògica establerta en tres fases La primera fase, o període pretransicional, es caracteritza per unes elevades taxes de natalitat i mortalitat i una baixa esperança de vida En aquest període, que hom anomena també antic règim demogràfic o règim demogràfic tradicional, la mortalitat afecta més els infants i es poden apreciar crisis de subsistència ocasionades per grans fams, epidèmies i guerres, les quals es representen com a pics recurrents en la línia de les taxes de mortalitat, que s’esdevenen per sobre de les taxes de natalitat i són causa de…
cens
Sociologia
Demografia
Llista oficial o patró estadístic de la població, que constitueix una de les fonts essencials per al coneixement d’un país i és una de les claus de les investigacions demogràfiques, econòmiques i socials que s’hi refereixen.
Des dels inicis, l’elaboració de censos respon a la necessitat dels poders públics de disposar d’un instrument per a dur a terme amb la major eficàcia determinades funcions, com són la recaptació d’impostos o el reclutament A mida que l’estat ha anat guanyant en poder i complexitat, els censos han esdevingut més comprensius i detallats i, al mateix temps, han esdevingut una de les fonts principals dels estudis demogràfics En els censos generals hom fa figurar diverses dades que illustren sobre l’edat, el sexe, l’estat civil, la instrucció i la professió dels individus, així com d’altres de…
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers oferiren llur…
capitalisme
Economia
Sociologia
Sistema o mode de producció caracteritzat per la tècnica avançada (generalització de les màquines), la propietat privada dels mitjans de producció i la recerca del màxim benefici (motor del sistema).
La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…