Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
il·lustríssim | il·lustríssima
Història
Sociologia
Tractament donat a partir del s XVII generalment a aquelles persones que abans tenien el d’il·lustre.
Avui dia és donat, entre d’altres, als fills no primogènits dels grans d’Espanya, als títols del regne i llurs primogènits, als bisbes, coronels, membres de corporacions nobiliàries i acadèmics i posseïdors de certs càrrecs i condecoracions
professió
Sociologia
Activitat permanent, que requereix un títol i que serveix com un mitjà de vida i que a més determina l’ingrés en un grup professional determinat.
Les atribucions i els deures que deriven de l’exercici d’una professió estan definits legalment els collegis professionals i altres corporacions professionals vetllen pel compliment d’aquests deures i per la defensa dels interessos dels seus membres, fins a l’extrem que les professions defineixen estaments dins la societat així, per exemple, hom parla de la classe mèdica, dels advocats, dels enginyers, etc
molt il·lustre
Sociologia
Tractament de dignitat que havia estat donat als primers dignataris de l’imperi Romà, als reis medievals i als rics-homes.
Avui dia hom el sol donar als fills no primogènits dels títols del regne i a membres de corporacions nobiliàries Als Països Catalans el tractament d’illustre fou donat des de la baixa edat mitjana als membres o parents pròxims de la família reial També el tenien des de l’època dels Àustria alguns alts funcionaris reials, com el canceller i el portantveus del governador general de Catalunya, i també els marquesos A partir del segle XVII hom tendí a substituir aquest tractament pel d'illustríssim
ciutat global
Sociologia
Cadascun dels grans nuclis urbans que han esdevingut el centre neuràlgic de la nova economia mundial.
L’actual economia mundial és dominada per un petit nombre de ciutats —Nova York, Londres, Tòquio, Seül, Los Angeles, Frankfurt del Main, París, Singapur— que tenen un paper estratègic fonamental A The Global City 1991 Saskia Sassen ha reflexionat sobre el paper de les grans ciutats en el procés de la mundialització, i constata com aquests nuclis, per la seva funció de centres d’operacions de les corporacions transnacionals, concentren una superabundància de serveis financers, tecnològics, mediàtics i de consultoria Hom ha aplicat també, de manera més genèrica, però amb el mateix…
lluita de classes
Sociologia
Contraposició hostil entre les diferents classes socials, especialment entre la classe obrera i la capitalista.
Concepte fonamental en el marxisme —bé que no exclusiu d’ell—, la lluita de classes explica, segons Marx i Engels, la mateixa història de les societats que han existit fins ara, i s’ha donat d’una manera oberta o més o menys encoberta entre ciutadans lliures i esclaus, entre patricis i la plebs, entre senyors feudals i serfs de la gleva, entre mestres de corporacions i oficials, entre el capital i el proletariat Aquesta lluita, tanmateix, és prevista com a superada en el cas que arribi la realització històrica del comunisme societat sense classes, sense que això comporti la desaparició del…
societat secreta
Història
Religió
Sociologia
Nom donat a una gran varietat d’associacions i organitzacions caracteritzades per una iniciació secreta o per altres rituals, per l’ús d’insígnies, símbols o altres signes de reconeixement, i sovint per uns costums i un llenguatge particulars.
Fenomen conegut en totes les civilitzacions, llurs límits són sovint difícils de precisar, sobretot en les cultures primitives, on el ritualisme i el secret marquen les diverses clases i funcions dins el clan sacerdots, guerrers, dones, etc Ben sovint és difícil de destriar-les d’algunes sectes Els primers testimonis històrics són en relació amb els cultes orientals, amb les religions de misteris de l’antic Egipte, de Grècia i de Roma misteri 1 i amb certes escoles filosòfiques, com el pitagorisme o el neoplatonisme El secret fou també característic del primitiu cristianisme, enfront del…
elit global
Sociologia
Minoria social privilegiada sorgida com a conseqüència del procés de globalització i formada per alts directius i executius de grans corporacions transnacionals, d’organismes internacionals, institucions supraestatals i ONG.
Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu
noblesa
Història
Sociologia
A l’Antic Règim, estrat social, el més alt de la societat, els membres del qual gaudien de certs privilegis.
Aquests privilegis podien ser per dret hereditari noblesa de sang o de natura , per concessió del sobirà noblesa de privilegi o per l’exercici de determinats càrrecs públics noblesa civil o de càrrec Als Països Catalans era formada pels barons o magnats amb exclusió dels simples cavallers i donzells, generosos, homes de paratge, infançons i altres gentilhomes noble de fet, però, sovint hom distingia, com en altres països, l' alta noblesa els nobles pròpiament dits de la baixa noblesa…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…