Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
estatus assignat
Sociologia
Posició social que ocupa una persona pel fet d’haver nascut en un determinat medi social i tenir uns trets socials o biològics —com són, per exemple, el sexe o l’edat— que incideixen o poden incidir decisivament en el rol i la posició social.
El concepte fou definit pel sociòleg nord-americà Talcott Parsons
estatus
Sociologia
Posició que ocupa un individu en un sistema social i que li confereix privilegis, drets, deures, etc, envers els altres individus.
Max Weber va definir la posició d’estatus com la posició que ocupa l’individu dins de l’estructura socioprofessional Tanmateix, en un sentit més ampli es refereix al valor i la importància que ha assolit un individu davant dels ulls dels altres
estatus dominant
Sociologia
Posició social que assoleix una importància cabdal per definir l’estatus i la identitat social d’una persona.
N'és un exemple la condició de jutge o de jutgessa
estatus adquirit
Sociologia
Posició social que aconsegueix un individu gràcies a l;esforç i al mèrit personal.
El concepte fou definit pel sociòleg Talcott Parsons
mortalitat diferencial
Sociologia
Diferència observada en la mortalitat d’algunes poblacions.
Les diferències són analitzades a partir de la durada de la vida Un element diferencial fa referència al sexe així, l’esperança de vida de les dones és arreu superior a la dels homes Un altre tipus d’element diferenciador és l’hàbitat segons el país, hi ha notables contrastos entre la mortalitat d’àmbits rurals o urbans A més d’aquests factors hom estudia l’estat civil, la professió o l’estatus social, entre d’altres
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en…
diferenciació social
Sociologia
Procés mitjançant el qual individus o grups adquireixen funcions diferents i especialitzades amb llurs corresponents estatus.
La diferenciació pot ésser interna o entre grups En el primer cas, respon a la divisió del grup en subgrups que acompleixen diferents funcions en una situació d’igualtat quan hi ha superioritat o inferioritat, la diferenciació es converteix en estratificació estratificació social En el segon cas, expressa les diferents agrupacions per motius de funció, rang, cultura, interessos, etc, que són causa i dinàmica de l’evolució social
rol
Sociologia
Model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d’una persona amb relació al seu estatus.
Aquest concepte s’ha agafat del món del teatre, on fa referència al paper que un actor desenvolupa en una obra En tota societat els individus desenvolupen una certa diversitat de rols en l’àmbit dels diferents contextos institucionals
estratificació social
Sociologia
Divisió de la societat en capes, classes o grups que hom considera mútuament relacionats i jerarquitzats de més baixos a més alts.
En la història de l’evolució del concepte i la teoria de l’estratificació social, Marx suposà un canvi radical, amb la seva doctrina sobre les classes socials la dels qui posseeixen els mitjans de producció i la dels treballadors al servei d’aquells, en fer exclusiva la importància del factor econòmic com a criteri d’estratificació La sociologia anglosaxona, tanmateix, critica el plantejament marxista com a parcial, en la mesura que oblida els condicionaments que, en ordre a l’estratificació social, deriven del prestigi i dels diferents càrrecs laborals i professionals i de les estructures…
Plataforma per la Llengua
Sociologia
Organització creada el 1992 per a promoure l’ús i la presència del català en tots els àmbits del territori catalanoparlant.
És independent de les institucions i dels partits polítics, i tingué com a punt de partida els avenços insuficients, i fins i tot els retrocessos, en la situació social del català, a parer dels seus fundadors, fins i tot allà on, com a Catalunya, el suport institucional és més favorable Té com a objectiu final la plena normalització lingüística del català, entesa com l’assoliment de l’estatus de llengua comuna principal en l’àmbit públic i de relació dins del seu domini La seva actuació se centra en la denúncia de les situacions en què es vulnera el dret a expressar-se i a rebre informació…