Resultats de la cerca

Aquesta tendència comporta que les estructures i les institucions socials deixin de ser els marcs de referència que abans eren per a l’acció humana El nou escenari té com a conseqüència una fragmentació més pronunciada de la vida de les persones i exigeix als individus predisposició a la flexibilitat i al canvi en l’assumpció de compromisos i lleialtats amb els altres individus i amb la societat en general El concepte fou encunyat a partir de les aportacions del sociòleg d’origen polonès Zygmunt Bauman, autor d’obres com Liquid Modernity 2000 i Liquid Times 2006

L’orientació macro estudia les classes, els conflictes, les revolucions, les grans migracions, els moviments socials, l’estructura de les ciutats, les relacions entre l’estat i les collectivitats de ciutadans, les formes de dominació política, etc i és complementària de la microsociologia

El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristallitzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc

Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història, tanmateix la barreja o hibridació cultural s’ha accentuat en el món actual en la mesura que s’han intensificat els processos migratoris, els intercanvis econòmics i s’han estès les xarxes de transport i de comunicacions Segons García Canclini la noció d’hibridació cultural s’ha posat en circulació en les darreres dècades del s XX fent referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves …

La problemàtica de la consciència de classe és inherent, històricament, a la doctrina marxista i té el puntal teòric en Lukács Segons aquetsa persepctiva, una classe social no existeix com a tal sinó a partir del moment que en té consciència tot entenent aquesta en un sentit no purament psicològic, és a dir, quan s’organitza en partit autònom Així els diversos nivells de l’anàlisi de Marx sobre la història poden ésser considerats com a etapes de la formació d’una classe, des de la massa indiferenciada d’individus, que tot seguit s’organitza en “classe en si” classe-subjecte, fins a arribar a…

Abraça fenòmens tan amplis com els de desenvolupament, progrés, decadència i evolució quan el canvi no és gradual, hom parla de revolució El canvi social és determinat per tres factors alteracions sociobiològiques així, una transformació climàtica pot forçar un poble sedentari al nomadisme o a la conquesta, variacions imposades per un o diversos grups socials implantació d’una llei, construcció de vies de comunicació, persecució d’una minoria ètnica, etc o la mateixa dinàmica de les estructures socials establertes la dinàmica interna del sistema capitalista, per exemple, encamina la societat…

L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació

Generalment es confon amb un país, nació o estat, o amb una unitat lingüística o cultural Un cop establerta, la societat és reconeguda com a anterior a cadascun dels individus i grups que la integren i es basa en llur voluntat implícita de viure en comú per possibilitar l’acompliment de diversos objectius fonamentals econòmics, educacionals, recreatius, etc i l’establiment, el manteniment i el desenvolupament, mitjançant lleis i costums, de diferents grups, anomenats també societats intermèdies , que fan de pont entre l’individu i el grup social en tota la seva amplitud escoles, associacions…

Permet que es preservin al llarg del temps les experiències culturals en el si d’una família o d’un grup social determinat En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció cultural PBourdieu considera que el capital cultural és un instrument al servei de la reproducció i legitimació de les estructures de desigualtat social