Resultats de la cerca
Es mostren 37 resultats
descendència final
Sociologia
Nombre total de fills que una dona, una generació de dones o una cohort de matrimonis té al final de l’edat reproductora.
Cal especificar si per descendència final s’entén la del conjunt de totes les dones o la de les dones casades, ja que sovint són diferents Les variacions que s’observen en la descendència final al llarg del temps són determinades per factors de tipus social i biològic, així com per l’ús i el grau de difusió dels mètodes anticonceptius
vida
Sociologia
Demografia
Succés o procés que constitueix l’objecte final d’anàlisi de la demografia des d’un enfocament no individual, sinó col·lectiu.
L’anàlisi gràfica d’una població humana es l’anàlisi d’un gros feix de línies de vida, que són les trajectòries sobre un eix de coordenades conegut per diagrama de Lexis El diagrama permet de conèixer el moment de naixement i de mort de cada individu amb precisió cronològica generació, edat El final de la línia vital és la mort, fet inequívoc, però l’inici és més problemàtic L’origen vital és la fecundació de l’òvul, però els demògrafs no estan plenament d’acord pel que fa al moment en què el fetus mereix llur atenció Normalment la demografia s’interessa pels nascuts vius, però aquest…
hutterita
Sociologia
Individu d’un grup religiós anabaptista que s’instal·là a final del s XIX als EUA i al Canadà.
És el grup humà que té un nivell de fecunditat més elevat les dones, casades als 20 anys, tenien com a mitjana entre 10 i 11 fills El demògraf AJCoale dissenyà els seus índexs de fecunditat basant-se en aquest grup índexs de fecunditat de Coale
mètode de Brass
Sociologia
Mètode matemàtic que permet estimar la mortalitat juvenil d’una població a partir de la proporció de fills que sobreviuen del total que neixen, encara que no es disposi de cap informació directa sobre la mortalitat per edats.
Fou desenvolupat al final dels anys seixanta per a elaborar taules de mortalitat de poblacions de l’Àfrica tropical de les quals no es disposava de dades suficients També és anomenat logit o logit de Brass
apatxe
Sociologia
Individu dels baixos fons de París i d’altres poblacions franceses, aparegut al final del s XIX, que practicava el robatori, l’assalt nocturn i sovint el proxenetisme.
Es tatuaven com els indis apatxes de les novelles d’aventures de l’època, d’on prové llur nom Com a tipus característic, l’apatxe s’incorporà a l’art, principalment al ballet , al music-hall i al cinema, tot conservant la indumentària, molt estilitzada, de l’època
model de nupcialitat de Coale
Sociologia
Model matemàtic dissenyat per A. Coale l’any 1971 que descriu les pautes matrimonials i de cohabitació d’unions sexuals estables.
Coale observà que les variacions en el percentatge de persones casades en cada grup d’edat es podien representar a partir de tres paràmetres l’edat mínima a partir de la qual les persones es comencen a casar, el ritme al qual es casen i la proporció final de persones casades
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període
índexs de fecunditat de Coale
Sociologia
Demografia
Indicadors demogràfics que mesuren la fecunditat i el percentatge de solters de les diverses poblacions europees durant la transició demogràfica, facilitant-ne la comparació.
S’obtenen comparant les taxes de fecunditat de cadascun dels grups d’edat femenins de cada país amb les d’una població que es pren com a referència Foren creats per A Coale l’any 1967 a la Universitat de Princeton per aprofundir en l’estudi dels censos i les estadístiques vitals europees del final del segle XIX i principi del segle XX Com a població de referència, Coale utilitzà la fecunditat dels hutterites , la més alta mai observada
ni-ni
Sociologia
Jove que ni estudia ni treballa i que tampoc demostra una disposició activa per trobar una ocupació.
L’aparició d’aquest terme, de caràcter força despectiu, sorgeix a l’Estat espanyol al final de la primera dècada del s XXI coincidint amb els inicis de la crisi econòmica Aquest fenomen posa de manifest la manca de motivació subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis prematurament i que tenen molts problemes per trobar una feina més o menys estable, emancipar-se i poder desenvolupar un projecte vital de futur
mobilització espontània
Sociologia
Acció col·lectiva consistent en la trobada instantània en un lloc d’un grup de persones prèviament convocades per mitjà de les xarxes socials, internet o correu electrònic, amb l’objectiu de manifestar-se amb caràcter polític, reivindicatiu o lúdic i, poc després, dispersar-se.
El caràcter sobtat i el factor sorpresa que faciliten les noves tecnologies contribueixen a l’eficàcia i al ressò d’aquestes convocatòries, i l’autoorganització sense caps visibles n’és també un tret essencial, motiu pel qual han estat qualificats de mobilitzacions espontànies Les primeres flashmobs foren organitzades a Nova York per la publicació Harper’s Magazine el 2003 A Catalunya esdevingueren freqüents a partir del final de la primera dècada del 2000, com el Flashmob per la Independència que tingué lloc a Barcelona al març del 2012