Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
fam
Història
Sociologia
Sofriment general produït per l’extrema escassetat d’aliments.
La fam ha estat sovint conseqüència dels avatars històrics de les collectivitats humanes guerres, pestes, invasions, etc, però uns altres cops ha estat originada per condicions climatològiques desfavorables o catàstrofes naturals Hom en troba descripcions a la Bíblia, com els cèlebres set anys de fam soferts per Egipte Moltes de les migracions asiàtiques de l’edat antiga tingueren aquest motiu A l’edat mitjana, la recessió econòmica europea i les lluites freqüents feren de la fam un dels flagells de la humanitat, especialment al s XIV Les fams produïren…
Josué de Castro
Sociologia
Metge i sociòleg brasiler.
Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit 1952-56 president del consell executiu de la FAO S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger 1949 i Geopolítica da fome 1951
excedent demogràfic
Sociologia
Inadequació entre la població i els recursos econòmics en un lloc i un moment donats.
Aquest concepte, estretament lligat amb el de superpoblació, és molt relatiu, puix que la pressió de la població sobre els recursos pot ésser d’intensitat molt variable, i és difícil de precisar quan és insostenible o quan sobra població i quan els recursos són mal mobilitzats El concepte té validesa per a aquelles societats d’economia teòricament estable on tot augment quantitatiu de la població dóna lloc a un descens de la renda per capita i a una manca de llocs de treball Tot l’escreix de població respecte al volum d’equilibri constitueix l’excedent que, o bé emigra, o bé és eliminat per…
supermortalitat
Sociologia
Mortalitat de caràcter especial que afecta certs grups d’una població d’una manera sistemàtica o excepcional.
En el primer cas, és típica la supermortalitat masculina que afecta tots els homes des del naixement i que dóna lloc al fet que la esperança de vida dels homes sigui inferior a la de les dones i que a totes les poblacions les dones siguin més nombroses que no pas els homes, malgrat la superior taxa de masculinitat dels naixements En el segon cas, es tracta d’augments sobtats de la mortalitat a causa d’epidèmies, catàstrofes, fam, etc Aquestes supermortalitats, conegudes més aviat com a mortalitats catastròfiques, eren molt freqüents en les societats preindustrials i constituïen…
primera transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX als països de l’Europa occidental, el més important dels quals fou una gran explosió demogràfica.
Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i higiene,…
superpoblació
Sociologia
Concepte demoeconòmic que fa referència a un desajust entre la població i els recursos en un territori determinat, atribuïble a un excés de la primera variable.
Aquest desajust es manifesta, entre altres símptomes, per fam, atur, manca d’habitatges, etc, factors que, alhora, són considerats obstacles per al futur desenvolupament del grup social Tanmateix, com que el factor recurs és un fenomen en gran part social, és molt difícil de destriar quan el desajust població-recursos és degut a un excés de població o a una inadequada utilització o distribució social de les potencialitats del territori És freqüent que en territoris grans i poc poblats, rics en potencialitats estocs de primeres matèries i recursos humans, una gran part de la…
antinatalisme
Sociologia
Denominació aplicada a diverses doctrines partidàries de la restricció de la natalitat, perquè consideren que l’excés de reproducció és responsable de la misèria i de la fam.
La doctrina antinatalista més notable és el maltusianisme L’antinatalisme és característic de classes mitjanes i, per tant, més fort a la ciutat i als països industrialitzats, on provoca un envelliment demogràfic La política antinatalista mitjançant l’avortament, els mètodes contraceptius o l’esterilització, limita els naixements per tal de reduir la misèria o augmentar el benestar dels ciutadans Als països asiàtics, amb excés de població i de natalitat, els governs són obertament antinatalistes i adopten mesures per tal d’aturar els naixements en els matrimonis que tenen molts fills Aquests…
no-violència
Filosofia
Sociologia
Actitud que, sense renunciar a l’ús de la força, refusa d’emprar la violència i de tornar mal per mal.
Representa, alhora, un esperit de respecte i d’amor al proïsme, un mitjà de transformació radical de les societats i una finalitat per a les persones Síntesi de la tesi de la violència justa i de l’antítesi de l’actitud misticolegalista, esdevé una teoria i una praxi política que lluita per l’alliberament de la humanitat per mitjans estranys a la violència Cal cercar-ne les arrels en la filosofia de l’Orient antic Lao Tse, Confuci i del cristianisme Diversos grups pacifistes quàquers, mennonites li donaren un caire inicialment religiós, que durà fins a la Revolució Francesa A partir d’…
revolució demogràfica
Sociologia
Demografia
Concepte que fa referència als profunds canvis demogràfics experimentats per les poblacions europees dintre el procés anomenat Revolució Industrial
.
Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…
moviment obrer
Història
Sociologia
Actuació de la classe obrera per tal d’alliberar-se de l’explotació capitalista.
Amb la revolució industrial capitalista començament del segle XIX, més i més competitiva, començà el règim dels salaris de fam, agreujat pels freqüents acomiadaments d’obrers a mesura que s’anava modernitzant la maquinària Les primeres reaccions dels obrers foren manifestacions incontrolades de ràbia que duien fins a la destrucció de les màquines ludisme A poc a poc, però, els obrers saberen, segons Marx, distingir entre la maquinària i el seu ús capitalista i retirar llurs atacs als mitjans materials i concentrar-los en la forma d’explotació social Altres vegades els obrers…