Resultats de la cerca

L’actual economia mundial és dominada per un petit nombre de ciutats —Nova York, Londres, Tòquio, Seül, Los Angeles, Frankfurt del Main, París, Singapur— que tenen un paper estratègic fonamental A The Global City 1991 Saskia Sassen ha reflexionat sobre el paper de les grans ciutats en el procés de la mundialització, i constata com aquests nuclis, per la seva funció de centres d’operacions de les corporacions transnacionals, concentren una superabundància de serveis financers, tecnològics, mediàtics i de consultoria Hom ha aplicat també, de manera més genèrica, però amb el mateix…

Les mobilitzacions de la Primavera Àrab que portaren diferents règims a sucumbir davant la pressió popular i el clima de protestes —indignats—, que es van viure simultàniament en diferents països al llarg de l’any 2011 –Estats Units, Espanya o Israel—, han portat alguns sociòlegs com Michel Wieviorka o Manuel Castells a emfatitzar el caràcter global d’unes mobilitzacions que han disposat d’internet i de les xarxes socials com a mitjans imprescindibles i eficaços per a la internacionalització de les seves activitats i demandes 

Els seus membres disposen d’un alt nivell formatiu i de professionalització en els seus respectius àmbits d’especialització i comparteixen uns trets culturals comuns ús intensiu de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, alt grau d’internacionalització i de cosmopolitisme en els usos lingüístics —amb l’anglès com a llengua comuna—, en les xarxes socials en què es mouen i es relacionen, i formes de consum i estil de vida derivats d’un alt poder adquisitiu

El desmantellament del bloc comunista permeté presentar el neoliberalisme com a única via econòmica vàlida, fins i tot natural El pensament únic s’erigí aleshores com a única alternativa possible d’organització política, econòmica i social El terme, sorgit a França els anys noranta a partir de la seva utilització en la revista Le Monde Diplomatique , i àmpliament acceptada pels crítics del neoliberalisme, no expressa només una forma d’organització econòmica, sinó que va més enllà per a definir un ordre global en el qual l’economia, i sobretot els mercats, pauten i determinen tots els àmbits…

La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural

Generalment es confon amb un país, nació o estat, o amb una unitat lingüística o cultural Un cop establerta, la societat és reconeguda com a anterior a cadascun dels individus i grups que la integren i es basa en llur voluntat implícita de viure en comú per possibilitar l’acompliment de diversos objectius fonamentals econòmics, educacionals, recreatius, etc i l’establiment, el manteniment i el desenvolupament, mitjançant lleis i costums, de diferents grups, anomenats també societats intermèdies , que fan de pont entre l’individu i el grup social en tota la seva amplitud escoles, associacions…

Les organitzacions criminals tenen una cadena de comandament jeràrquica, una complexa divisió social del treball i unes normes articulades i impersonals que hom està disposat a seguir Actualment el crim organitzat —centrat en el contraban, el tràfic de drogues, la prostitució, el joc illegal, la pirateria electrònica, el robatori a gran escala i tota mena de negocis illegals— actua a escala internacional i esdevé un tret característic de l’economia global

Canvi global en les condicions de salut, experimentat per les societats industrials de manera parallela al descens de la mortalitat característic de la transició demogràfica Comprèn una transició epidemiològica i una altra de riscs sanitaris En la primera es trasllada la preponderància de les malalties infeccioses com a causa de mort cap a les malalties degeneratives, i es redueixen enormement les malalties derivades de la desnutrició i les pandèmies En la transició de riscs es fa allusió a un conjunt molt més ampli de condicionants socials, econòmics, tecnològics i polítics,…

Suposa la identificació i la participació dels individus i els grups parcials en la societat global de què formen part La integració no és mai total, per raó de la diversa identificació i participació dels diferents elements que hi són vinculats, i d’ací els conflictes, factors de disgregació En una situació poc conflictiva, l’acceptació dels valors normatius de convivència i dels compromisos establerts entre els grups interessats garanteix la dinàmica integrativa altrament, la integració només pot ésser mantinguda forçadament, amb la consegüent supressió de la independència dels…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…