Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
reaccionari | reaccionària
integració
Sociologia
Assumpció, més o menys coactiva, de grups ètnics o nacionals per un altre de més gran o més poderós, o de grups socials d’una mateixa ètnia en un altre de dominant.
Generalment, el procés implica la dissolució del grup integrat, encara que a vegades sigui inevitable una certa simbiosi
imaginació sociològica
Sociologia
Perspectiva que capacita l’individu a comprendre el món social a partir de la interrelació entre la seva biografia personal i la història.
La imaginació sociològica implica l’aplicació del pensament creatiu a la formulació de preguntes i de respostes sobre el món social i l’estructura social
legitimitat
Sociologia
Autoritat generalment acceptada d’una persona o institució respecte d’una acció o de la presa d’una decisió per la seva part, que afecta la societat o un conjunt d’individus.
La legitimitat implica l’existència d’un consens suficient en l’assumpció d’aquesta autoritat i del seu poder perquè sigui acceptada o obeïda sense coacció Tanmateix, per exemple, un govern legítim per a uns pot ser també un govern illegítim o tirànic per a uns altres
alternació
Sociologia
Acció d’escollir un sistema de concepció del món diferent, i fins i tot contradictori.
L’alternació va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus, i implica un procés de canvi de personalitat que pot comportar un procés de resocialització Peter Berger suggerí aquest terme en substitució de la noció de conversió , massa restringida a l’àmbit religiós
assimilació
Sociologia
Procés pel qual una minoria immigrada és absorbida per la societat que l’ha rebuda.
L’assimilació implica sempre la dispersió ecològica de la minoria i la fusió amb les estructures socials de la collectivitat receptora El manteniment de collectivitats immigrades amb llurs trets culturals no és assimilació, tot i que visquin permanentment com a part aparent de la societat on s’han installat aculturació, adaptació
tematització
Sociologia
Teoria que afirma que els mitjans de comunicació social tenen un paper clau a l’hora de seleccionar els esdeveniments i els temes d’actualitat que seran objecte d’atenció preferent per part de la ciutadania.
El fenomen de la tematització condiciona, doncs, els processos de formació de l’opinió pública Això no implica, però, que els mitjans de comunicació social puguin obligar la gent a pensar d’una manera determinada, sinó que la poden induir a pensar i opinar sobre determinats temes i a ignorar-ne d’altres
aculturació
Antropologia social
Sociologia
Procés de canvi cultural.
El mot aculturació és emprat per a indicar que determinades formes de vida o de cultura han estat introduïdes en les funcions socials d’una societat a través del seu contacte amb una altra societat parcialment o totalment diferent quan dues o més societats humanes es relacionen per cooperació, a través de conquesta militar, per imposició política d’una sobre l’altra, una d’elles, almenys, adquireix formes de vida de l’altra El procés d’adquisició d’aquestes formes de vida —el procés d’aculturació— és anomenat manlleu cultural Així, la presa de contacte i la continuïtat de les relacions entre…
treball
Economia
Sociologia
Dret
Activitat conscient de l’home orientada a obtenir els béns o mitjans per a satisfer les seves necessitats transformant la natura que l’envolta.
El treball no consisteix únicament a apropiar-se els productes de la natura, sinó a transformar-los amb la finalitat d’augmentar-ne la utilitat En el cas de l’home, aquesta activitat es distingeix d’activitats semblants fetes per altres animals pel seu caràcter intelligent i finalista Com que no és dirigit i limitat per l’instint, el treball humà esdevé indeterminat, i les formes concretes que pot prendre no depenen tan sols de factors biològics, sinó, sobretot, d’un conjunt complex de factors tecnològics i socials Gràcies a aquesta indeterminació, hom pot obtenir del treball humà una gran…
socialització
Economia
Política
Sociologia
Conversió dels mitjans de producció de propietat privada en propietat de la comunitat social.
Es diferencia de l'estatització i de la nacionalització en el fet que la socialització implica que els beneficis obtinguts reverteixin a la societat en socialitzar els mitjans de producció en conjunt —i no alguns, i normalment no els més importants, com és el cas de les nacionalitzacions— i transferir-los a l’estat hom intenta de consolidar un sistema econòmic de tipus socialista, mitjançant la creació d’un sector socialista potent, que impulsi el desenvolupament econòmic En una accepció més àmplia, Marx i els teòrics marxistes utilitzen aquest terme per a fer referència a una de les…