Resultats de la cerca

El concepte fou utilitzat també en l’encíclica Rerum novarum de Lleó XIII 1891

A Catalunya el terme fou introduït per l’organització Justícia i Pau

Magistrat 1869-94 i cap del servei d’estadístiques criminals al ministeri de justícia 1893-1904, a partir de l’estudi de criminals desenvolupà una teoria dels processos d’interacció social, al cor de la qual descobrí tres processos fonamentals invenció, imitació i oposició Entre els seves obres cal destacar Les lois de l’imitation 1890 i Les lois sociaux 1898

En les societats modernes els mitjans de comunicació social tenen un paper mediador crucial a l’hora de facilitar l’accés dels ciutadans al coneixement de l’existència i el funcionament de certs àmbits institucionals com, per exemple, el món de la justícia La major part dels ciutadans no tenen, i no poden pas tenir, un coneixement continuat i directe d’aquests àmbits, que —si no fos per l’acció dels mitjans de comunicació social— serien realitats completament opaques

Es llicencià en ciències polítiques i socials a la Universitat Catòlica de Lovaina Bèlgica Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Expresident i un dels fundadors de l’Associació Catalana de Sociologia, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans Destacà per la seva intensa dedicació i participació en l’estudi de la sociologia de la marginació i de l’educació a través de la Fundació Jaume Bofill Fou professor titular de sociologia a la Universitat de Barcelona, articulista en diversos mitjans escrits i escriví en diverses obres collectives Autor d’una…

El síndic de greuges no soluciona problemes concrets, sinó que emet recomanacions i proposa polítiques que permetin rectificar el problema perquè no es torni a produir La figura del síndic de greuges té l’origen en l’ordenament juridicoadministratiu suec, i ha estat adoptada amb noms diferents per les administracions en la majoria de països amb governs democràtics síndic de greuges a Catalunya , el País Valencià i les Illes Balears, justícia a l’Aragó,  raonador del ciutadà a Andorra, defensor del poble a Espanya, médiateur a França i ombudsman o ombudsperson als països…

Ingressà a l’orde escolapi, s’ordenà sacerdot i se secularitzà el 1982 El 1968 substituí el seu germà Francesc Botey  fent tasques solidàries al Camp de la Bota quan aquest fou empresonat 1968-69 Aquest any inicià la tasca pastoral i docent fins el 1975 al barri de Can Serra de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on desenvolupà la major part de la seva activitat, promovent un gran nombre d’iniciatives solidàries, molt centrades en l’escolarització d’adults, camp en el qual rebé la influència de Paulo Freire Primer regidor d’Educació de l’Hospitalet pel PSUC  després del franquisme 1979-83,…

Fins al maig del 2015 en fou la portaveu i principal líder Ada Colau , que fou rellevada per Carlos Macías Fonamenta la legitimitat de la seva lluita en el dret a l’habitatge Té l’origen en l'elevat nombre d’impagaments d’hipoteques a les entitats bancàries que la crisi econòmica del 2008 produí a l’Estat espanyol i que en molts casos tingueren com a conseqüència els desnonaments dels deutors   Inicialment llançà la campanya d’oposició als desnonaments “Stop desnonaments”, alguns dels quals aconseguí paralitzar més de 700 a mitjan del 2013, i posteriorment impulsà accions i propostes per a…

Llicenciada en psicologia, ha estat docent en l’ensenyament públic i a la universitat L’any 1980 fou nomenada membre del Consell de l’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, i posteriorment fou successivament cap de serveis d’ensenyament a Girona 1982-86 i de la Secretaria del Consell Escolar de Catalunya 1986-89 Entre el 1989 i el 1993 fou sub-directora general de Formació Permanent, i entre el 1993 i el 1999 ocupà la Secretaria del Consell Interuniversitari de Catalunya L’any 1999 fou nomenada consellera de Benestar Social, càrrec que exercí fins el 2003 Afiliada a  Convergència…

De formació autodidàctica, visqué amb austeritat, dedicada a l’estudi i a l’acció de reforma social Llevat d’uns anys passats a Madrid, mai no sortí de Galícia i de la muntanya santanderina, bé que féu contribucions a congressos penitenciaris celebrats a Estocolm, Roma i Petersburg, i publicà treballs a revistes científiques estrangeres Vídua el 1855 de l’advocat i escriptor Fernando García Carrasco, amb el qual s’havia casat el 1847, es reclogué amb els seus fills a Potes Santander, aleshores racó quasi inaccessible, on escriví dos dels seus treballs més coneguts La Beneficencia, la…