Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
sororitat
Sociologia
Lligam estret entre dones basat en el compartiment d’experiències, interessos, preocupacions, etc.
El terme, derivat del llatí sŏror , ōris ‘germana’, evoca les congregacions religioses femenines Com a qualitat abstracta, és emprat actualment per certs corrents de la sociologia feminista amb la intenció de subratllar la solidaritat, els interessos i els sentiments compartits entre les dones En el món anglosaxó, les sororitats sororities designen les societats de noies en institucions acadèmiques, que tenen l’equivalent masculí en les fraternitats fraternities
relacions humanes
Psicologia
Sociologia
Interaccions i lligams mutus existents en tot grup social, i més particularment entre els membres del personal d’una empresa, d’una entitat comercial, etc.
Els caps i els quadres directius d’aquestes procuren de controlar per tal d’afavorir un millor clima laboral i d’aconseguir un màxim d’eficàcia en l’acompliment de les tasques proposades L’estudi del control i la millora de les relacions humanes en l’àmbit laboral començà amb les experiències de psicologia social fetes per EMayo del 1927 al 1932 en les fàbriques de la Western Electric a Hawthorne, als EUA, i amb l’aplicació de les investigacions sobre dinàmica de grup una particular contribució hi aportaren, així mateix, les investigacions sociomètriques de Moreno La majoria de…
burgesia
Interior, obra del pintor holandès Pieter de Hooch (1629-1684), que fou un gran retratista de la burgesia del seu país
© Corel Professional Photos
Història
Sociologia
Estrat social els membres del qual són posseïdors del capital industrial i financer.
Concepte associat al sistema capitalista de divisió del treball i de relacions de la propietat que sorgí a Europa a mesura que anava desapareixent l’estructura social medieval en estaments, fins a la formulació de la teoria marxista, hom entenia per burgesia el conjunt de ciutadans de la classe mitjana urbana mercantil o industrial d’una societat burgès Encara que Hegel havia ja emprat el terme de societat burgesa o civil bürgerliche Gesellschaft per a designar un nivell de la vida social on es troben els interessos particulars i privats dels individus, distint del nivell públic o estat,…