Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
tabú
Etnologia
Religió
Sociologia
Mot d’origen polinesi (tapu, ‘prohibit’), introduït pels etnòlegs i acceptat unànimement per caracteritzar les diverses prohibicions màgiques d’un àmbit cultural determinat.
Designa tot allò que no pertany a l’ús quotidià d’aquest grup Així, per exemple, un animal sobretot el tòtem que hom no pot ni tocar ni matar és tabú el rei posseeix tal força sagrada que és “tabú” i, per això, és transportat en una llitera o munta sobre un animal o camina exclusivament sobre estores No es tracta d’un temor positiu ni tampoc d’una impossibilitat pràctica o racional La interdicció no és motivada en justificacions explicables, i els càstigs temuts en cas de violació de la prohibició no es poden inscriure en l’àmbit d’un codi o d’una llei, sinó que cal situar-los en l’esfera de…
targeta
Sociologia
Petit full de cartolina, plàstic, etc, amb què hom pot acreditar una determinada qualitat personal (soci d’una entitat, d’un partit, alumne d’una facultat, títol professional, etc).
El mot és utilitzat indistintament amb el de carnet Targeta o carnet d’estudiant
pop
Sociologia
Dit de determinades manifestacions culturals que hom associa a l’accessibilitat, a la moda, a la joventut, i a un cert caràcter intranscendent.
Mot anglosaxó emprat des del decenni dels cinquanta, aparegué estretament associat a la societat de consum, a la publicitat i a la massificació de gusts i costums de la societat nord-americana i europea de la segona meitat del s XX
comunitat
Sociologia
Grup social generalment caracteritzat per un vincle territorial i de convivència o per una afinitat d’interessos i de conviccions ideològiques (políticosocials, religioses, etc).
En general hom pot discernir, sota aquest mot, una connotació personal i collectiva alhora, en el sentit que tota realització comunitària inclou una tensió constant entre el grup humà que pretén de configurar l’individu i la persona concreta que vol defensar la pròpia llibertat
obscurantisme
Sociologia
Oposició sistemàtica a la difusió de la cultura i del progrés, gairebé sempre per motius pretesament religiosos.
Aquest terme fou aplicat originàriament als catòlics conservadors oposats a la Illustració i a les idees nascudes de la Revolució Francesa Probablement aquest mot prové del pamflet satíric Epistolae obscurorum virorum 1515-17, escrit en ocasió de la disputa entre JReuchlin i els dominicans de Colònia
nihilisme
Política
Sociologia
Doctrina segons la qual no s’ha de reconèixer cap autoritat, ni en el terreny social ni en el polític.
En aquest sentit polític, el mot fou emprat i divulgat per l’escriptor rus Ivan Turgenev L’anarquisme que, com a tendència radicalment antiautoritària, pot ésser adscrit ideològicament a la línia nihilista, no presenta als Països Catalans, com tampoc a la resta de la península Ibèrica, aportacions d’importància en el terreny de l’elaboració doctrinal En canvi, en la pràctica, poden ésser considerats com a manifestacions de significat nihilista els atemptats terroristes particularment els comesos entre el 1880 i el 1910 contra persones considerades com a representatives de l’ordre…
punk

Grup de punk
© Fototeca.cat-Corel
Música
Sociologia
Variant de rock and roll sorgida a la Gran Bretanya, els EUA i Australia a la segona meitat dels anys setanta.
Nasqué com una reacció al que els seus seguidors consideraven l’acomodació i les concessions excessives del pop i el rock a les rutines i circuits comercials, al marge dels quals es desenvolupà Musicalment es caracteritza per l’agressivitat i la simplicitat dels ritmes i les melodies, que acompanyen lletres amb un acusat sentit de rebelió, sovint provocadores i contràries a l’ordre establert Els principals grups punk són Sex Pistols , Ramones i The Clash Tot i que pròpiament el punk desaparegué els primers anys vuitanta, la seva influència ha estat molt duradora en el rock dels anys…
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta…
boicot
Sociologia
Dret internacional
Interdicció de relacions amb alguna determinada persona o entitat amb el propòsit de coaccionar o de punir.
És un procediment emprat per negociants, grups professionals o autoritats d’un país consistent a interrompre llurs relacions amb els súbdits o autoritats d’un estat estranger amb la finalitat de pressionar-lo o de protestar contra ell També l’empren els obrers com a arma de lluita enfront de companys o de superiors, que provoca l’aïllament d’una de les parts en conflicte, per tal d’aconseguir solidaritat o amb intenció punitiva Per a boicotejar una empresa hom intenta generalment de promoure la solidaritat del món obrer per a pressionar-la indirectament, no consumint o no utilitzant els seus…
intocable
Sociologia
Individu de les castes més baixes, tradicionalment marginades, a l’Índia i al Pakistan.
A l’Índia són designats amb el mot d’origen sànscrit dalit D’acord amb el sistema de castes de l’hinduisme, la condició d’“intocable” d’un individu es transmet a la seva descendència En el seu origen, la qualificació recau sobre grups que, pels seus costums o ocupacions, són considerats impurs o contaminats, i comprèn bàsicament els relacionats amb el sacrifici d’animals carnissers, pescadors, adobers, etc, amb el consum de diversos tipus de carn o el contacte amb secrecions del cos humà, com són les persones que es dediquen a la neteja També es classifiquen com a intocables…