Resultats de la cerca

En tant que concepte englobador, la pràctica de la planificació familiar representa l’atenció dels aspectes psicològics, mèdics, familiars, socials, econòmics, demogràfics, etc, que condicionen la natalitat El 1968 fou declarada per la Conferència de l’ONU sobre els drets de l’home com un dret fonamental de la parella humana i, des de llavors, ha estat pràcticament reconeguda i acceptada arreu La primera intervenció legislativa per part dels poders públics en l’adopció d’alguna mesura de planificació familiar tingué lloc al Japó el 1948

Presidenta de la federació sueca de dones professionals 1935-38 i 1940-42, inicià la seva activitat pública en diferents comitès governamentals orientats a l’àmbit social en 1935-50 Directora 1951-56 del departament de ciències socials de la UNESCO i ambaixadora del seu país a l’Índia 1956-61, fou elegida senadora el 1962, i nomenada ministra i delegada a Ginebra sobre qüestions de desarmament 1966-73 Durant els anys seixanta formà part de diferents comitès internacionals de l’ONU Defensora activa del desarmament i dels drets humans, el 1982 compartí el premi Nobel de la pau amb…

Afiliat al partit socialdemòcrata des del 1930 i diputat 1936-38 i 1944-47, des de la presidència de la comissió governamental per a la planificació econòmica i el ministeri de comerç i indústria 1945-47 fou un dels impulsors de l’anomenat model suec del socialisme Secretari executiu de la Comissió Econòmica de l’ONU per Europa 1947-57, professor d’economia política 1933-50 i d’economia internacional 1960-67 a la Universitat d’Estocolm, destaquen els seus estudis sobre els problemes del desenvolupament Monetary Equilibrium 1939, An American Dilemma 1944, An American Dilemma…

Quan el demògraf vol saber quin serà el volum i l’estructura per edats i sexes d’una població al cap d’un quant temps, necessita conèixer a fons la població del moment, per generacions i sexes, i establir unes hipòtesis referents al comportament previsible d’aquestes quant a la fecunditat, la mortalitat i les migracions Les projeccions més simples són les que parteixen de la hipòtesi que les taxes de fecunditat, mortalitat i migració per edats romanen invariables, però això és sempre irreal i els resultats són, en conseqüència, estèrils Això obliga que les hipòtesis previnguin els canvis…

Format a Barcelona i a París, fou professor a l’École des Hautes Études de París i a la Universitat Autònoma de Madrid També fou professor de sociologia i planificació urbana i regional a la Universitat de Berkeley durant vint-i-quatre anys Ha estat professor visitant en centenars d’institucions acadèmiques de quaranta-cinc països, entre d’altres el Massachusetts Institute of Technology 2004-09, la Universitat d’Oxford 2007-10, la Universitat de Santa Clara 2008-10 i la Universitat de Cambridge 2012-14 Des del 2001 és professor de la Universitat Oberta de Catalunya i, des del 2003, de l’…

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977 i China since…

La majoria de grups ecologistes comparteixen un refús del productivisme de les societats contemporànies, del centralisme i la concentració del poder en mans dels estats i de les companyies multinacionals, i de l’explotació abusiva dels recursos naturals, i propugnen una societat no jerarquitzada, oberta i autogestionària El pacifisme i el refús de l’energia nuclear són també comuns a la majoria de grups ecologistes Els primers grups ecologistes nasqueren als EUA sobretot a Califòrnia vers la meitat de la dècada de 1960 a l’entorn dels moviments de drets civils i d’oposició a la guerra de…

El terrorisme gihadista a Europa El 7 de gener de 2015 un grup gihadista va atemptar al centre de París contra la seu del setmanari satíric Charlie Hebdo , que havia publicat unes caricatures de Mahoma L'atac va ser reivindicat per l'Estat Islàmic i va provocar 12 morts i 4 ferits greus Al cap de dos dies uns terroristes de la mateixa organització van atacar un supermercat jueu, on van morir 4 persones Malgrat l'estat d'alerta màxima, el 13 de novembre, París va patir una segona onada d'atemptats perpetrats de manera simultània i coordinada per diversos escamots suïcides que van provocar la…